Són insensibles i la seva desconeixença del dolor físic els fa patir greus conseqüències. Els nens que habiten als Pirineus comencen a contagiar-se d’una estranya malaltia durant els anys de la Guerra Civil. Creixen amb manca de sentiments i d’humanitat, i amb l’equívoca percepció que el mal no existeix, cosa que els converteix en un perill per al món que els rodeja.
El director d’Insensibles, Juan Carlos Medina, aprofita el misteri d’aquesta estranya patologia com a metàfora dels mals que patia el poble espanyol durant els anys de guerra i postguerra. El director hispanofrancès ha escrit la trama d’aquesta història juntament amb Luiso Berdejo, coguionista de Rec. Medina s’estrena en el setè art amb un llargmetratge que lliga la trama d’un drama històric amb la d’un thriller fantàstic. Un seguit de flashbacks ens fan viatjar de de l’actualitat al passat a través de la vida del seu protagonista, que encarna Àlex Brandemühl. L’actor interpreta el paper d’un neurocirurgià que, després de tenir un greu accident de cotxe, se sotmet a una sèrie de proves que evidencien que té càncer. Per sobreviure ha de demanar ajut als seus pares biològics i fer-se un trasplantament de medul·la òssia com més aviat millor. El que no s’espera el seu protagonista és que darrere la seva família s’hi oculta una història fosca i silenciada. La resposta dels seus pares l’obliga a recórrer el seu passat, a través d’un relat profundament violent. Una sacsejada dura i complexa que el porta a retrobar-se amb el seus orígens.
El film aposta clarament per una estètica vigorosa i alhora no amaga els seus anhels d’endinsar-se en la memòria històrica, amb un guió que es carrega de suspens fins a la part final. Després de tot, però, l’argument, encara que és resolutiu i visualment poderós, acaba en una escena sobrecarregada de lírica i fantasia que, de tant expressionista, resulta contraproduent i fa perdre força al missatge que transmet.
Tot i així, és innegable que l’opera prima de Juan Carlos Medina ha rebut bones crítiques en els festivals de Toronto, Sitges i Londres, i fins i tot s’ha endut un Méliès de plata a Estrasburg. Segurament, una de les estrenes més esperades per aquesta primavera a casa nostra. A partir del 14 de juny ja la podrem veure a la gran pantalla.
