“Es pensen que tenir influència és el mateix que tenir poder, estan molt equivocats, no té res a veure”. D’aquesta manera el protagonista de The politician’s husband expressa la seva impotència després de perdre la seva posició dins el parlament britànic. En un acte de valentia, Aidan Hoynes (David Tennant) decideix fer trontollar els fonaments del seu partit polític i es postula com el candidat d’una nova visió, per ser l’estàndard del canvi. Traït pels seus “fidels” companys es veu relegat fora de la política activa i es converteix, sense esperar-ho, en el marit de la ministra. La seva dona (Emily Watson) és la gran beneficiada de la crisi interna del partit; sense esperar-ho es veu situada en una posició de poder, més i tot que la que tenia el seu marit.
Política apart, The politician’s husband –mini sèrie britànica de tres capítols– explica els canvis soferts dins una família quan els rols i les tasques
rutinàries canvien de sobte. El marit, centrat sempre en el treball, es troba en una posició que considera d’inferioritat, ara es dedica a les tasques educatives dels fills (un d’ells amb Asperger) i a les rutines quotidianes. Aquesta situació, com en tota persona que es jubila o que queda sense feina, li suposo una adaptació complicada i lenta a més de canvis emocionals. Per contra, la seva dona, que fins ara vivia sota l’ala protectora del marit – ella en fa una referència explícita – s’adona que té unes idees polítiques pròpies, un objectiu clar i una oportunitat única.
La majoria de vegades les parelles funcionen per inèrcies, les tasques estan ben establertes, els rols ben marcats i l’equilibri sembla mantenir-se estable. En el moment en que hi ha un canvi en el sistema, semblant a Matrix, es produeix un efecte dominó difícil d’acceptar per algun membre de la família i que pot desestabilitzar la parella. Quant més forts siguin els fonaments de l’estructura familiar més difícil serà que aparegui el trencament. La parella protagonista no té cap problema abans del canvi laboral, perquè tot estava 
definit i pactat. Quan apareixen els canvis de rols es veu com la dona agafa tics propis dels homes i a l’inversa, és a dir adquireixen conductes típiques dels estereotips de gènere. La lluita entre la parella per recuperar (ell) i mantenir (ella) el poder és duríssima, traspassant límits inimaginables.
La temàtica política també hi és present, no tant com en les històries d’Aaron Sorkin (El ala oeste de la Casa Blanca) o com a House of cards. Ara bé, fem una visita guiada pels budells del parlament britànic i coneixem algunes de les seves interioritats i baralles. “Si destinéssim les mateixes energies en arreglar els problemes d’immigració i econòmics com les que destinem en les baralles internes com ja els hauríem solucionat” diu en un moment el secretari del primer ministre. No fa falta dir res més.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1