Magic City és el cinquè intent de la maquinària industrial de Hollywood de llançar al mercat una sèrie retro que segueixi l’èxit de Mad men, estrenada el 2007.
Swingtown (2008) va ser la primera i, tot i que la premissa era interessant (la vida sexual de relacions obertes de la família Miller els anys setanta), la sèrie va durar només una temporada, ja que es va cancel·lar de seguida pels baixos índexs d’audiència i la simplicitat dels personatges. La va seguir The Playboy Club (2011), que, amb només tres episodis, va caure fulminada, en part per les protestes de grups ultraconservadors com ara Parents Television Council (PTC) i Morality in Media, però 
també per les crítiques demolidores de les principals revistes americanes de cinema, com ara The Hollywood Reporter i Entertainment Weekly. Pan Am, també del 2011, i que se situava com la guanyadora en la moda de les sèries retro, tindria una sola temporada, amb una audiència d’11 milions d’espectadors en el primer capítol i un enfonsament espectacular en l’últim –el número dotze–, amb només 3,7 milions. El glamur de les actrius era massa ensucrat i poc realista respecte a les condicions reals de treball de les dones els anys seixanta, que patien el típic sexisme de l’època i el fet de no poder-se casar si treballaven com a hostesses de vol. Fins i tot l’Association of Flight Atendants-CWA va enviar una carta de protesta als productors amb un contundent missatge contra la imatge de la dona submisa i dulcificada que pretenien vendre amb la sèrie.
Hollywood ha seguit intentant trobar un nínxol en el passat per construir alguna cosa similar a l’excel·lent Mad men. Aquest 2013 han apostat pels vuitanta amb The Americans, una sèrie de la qual ja vaig parlar en un article anterior, i que, tot i les mancances, es podria consolidar si els guionistes treballessin la trama una mica més. De moment ja tenen preparada una segona temporada pel 2014. Estem a l’expectativa.
Amb Magic City (2012) la crítica ha estat ambivalent. Comença a finals del 1959, just després de la revolució de Fidel Castro a Cuba, i ens ensenya el glamur de l’hotel de luxe del protagonista Ike Evans, amb mafiosos, revolucionaris, la CIA, Frank Sinatra i un Miami espectacular i molt ben representat. La trama i les històries de l’hotel són poc interessants, però el futur de la sèrie, que semblava
incert, sembla que vol enlairar-se aquest mes de juny amb una segona temporada.
Si voleu anar sobre segur i per no perdre-us en aquest laberint televisiu, seguiu amb Mad men, que acaba la sisena temporada amb un episodi 13 –anomenat In care of– aquest mes de juny, i que estem més que segurs que no us decebrà, com tota la sèrie. I per als que tinguin més temps i ganes, rebusqueu al congelador visual de casa The wonder years (1988-1993), la mare dels ous de les sèries retro, que va inaugurar innovadores formes de narrativa de les que tothom ara copia en secret, per més que ho vulguin negar.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo