Superman (Richard Donner,1978) va ser tot un esdeveniment. No es va estrenar a l’Estat espanyol fins al febrer del 1979 i l’expectació dels nens de l’època era colossal. Recordo emocionat haver vist l’anunci del film per televisió i haver-me d’esperar setmanes per evitar les cues. El dia que vaig entrar a la ja desapareguda sala de cinema Versalles a Barcelona sabia que Superman seria el meu heroi preferit, per davant de Batman o Spiderman.
Notable va ser la segona part (Superman II, 1980), de Richard Lester, tot i que el 75% del film estigués rodat per Richard Donner, que no surt als títols de crèdit i que va ser acomiadat per haver sobrepassat el pressupost inicial. Tot i així, Donner va estrenar el seu muntatge definitiu l’any 2006 amb Superman II: the Richard Donner cut, amb escenes que no s’havien vist mai i amb bones reaccions de la crítica, que sempre havia defensat aquesta segona part, tot i la polèmica de ser un enorme product placement de Malboro amb una Loris Lane que fumava i la sorprenent aparició d’un camió gegant de la marca de tabac al film.
L’any 1983 es va estrenar Superman III, tot just un mes després d’El retorn de Jedi. La resposta de la crítica i del públic va ser negativa (fins i tot jo em vaig avorrir a l’estrena als cinemes Ultònia). De sobte el superheroi de la capa vermella semblava que estava en fase de malaltia terminal. La quarta seqüela, Superman IV (1987), ho va empitjorar tot encara més. La productora Cannon tenia trenta films planejats aquell any i va decidir tallar el pressupost inicial al director Sidney J. Furie. La pel·lícula va ser tan mal rebuda que no es va ni estrenar a moltes ciutats dels Estats Units i encara ara es considera un dels 50 pitjors films de la història del cinema.
Superman havia mort definitivament. Alguns mitjans de comunicació varen reivindicar una mirada a George Reeves, el primer actor que va encarnar el superheroi al cinema, amb un film molt prehistòric ( Superman and the mole men, 1951) i que es va rodar només en dotze dies o la sèrie Adventures of Superman de sis temporades (del 1952 al 1958), promocionada per la marca de cereals Kellogs, amb la introducció publicitària: Kelloggs, ‘The greatest name in cereals’, presents: The Adventures of Superman. En el món del còmic a Superman el matarien l’any 1992, amb The death of Superman, un èxit de vendes descomunal que demostrava que Hollywood havia de posar-se les piles per continuar amb el negoci de Clark Kent al cinema.
Superman returns (2006) seria la resposta digital que en teoria portaria l’home d’acer sobre el pedestal que es mereixia. Tot i el màrqueting que es va fer al film i les excel·lents crítiques als mitjans de comunicació (fins i tot amb Quentin Tarantino defensant-lo a mort), al públic no li va interessar gens ni mica. Només un exemple: el dia de l’estrena als Ocine érem potser vint espectadors a la sala. Una falta de consideració cap al superheroi que fins a hores d’ara encara no he pogut entendre.
Aquest mes s’estrena Man of steel (Zack Snyder 2013), una nova proposta de Superman sota la producció de Christopher Nolan, el director que ha sabut enlairar la icònica figura de Batman, després d’anys de capa caiguda amb la nefasta direcció de Joel Schumacher. El director és Zack Snyder, creador de les excel·lents Dawn of the dead (2004) i Watchmen (2009) i es canvia el tema musical de John Williams per un de nou de Hans Zimmer. El nou equip és, sens dubte, de primera.
Ara falta veure el resultat.
El veurem.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo