Ha mort un dels grans, ha mort James Gandolfini, el fantàstic actor que va interpretar un personatge bastard que esdevindrà etern en la història de la televisió i la cultura contemporània: Tony Soprano.
Sempre em va sorprendre que un actor de la talla de James Gandolfini no hagués tingut un gran paper al cinema. Gandolfini va viure molt de temps com a secundari de luxe, tots recordem les bones interpretacions en papers com ara el de Big Dave Brewster a The man who wasn’t there, dels Coen, el Virgil de True romance, el Winston Baldry a The mexican i l’ Eddie Poole a 8MM (AKA eight millimeter). Però si per alguna cosa recordem Gandolfini és pel gran paper que li va arribar gràcies a HBO en la magistral The Sopranos, una crònica de la màfia de Nova Jersey amb l’estil narratiu del gran Gay Talese i l’estètica del millor Scorsesse (que per mi és el de Goodfellas).
Només als títols de crèdits ja ens mostraven la seva enorme presència a la pantalla, aquell recorregut fins a casa seva, amb el seu tot terreny, tot fumant un havà i amb Woke up this morning, d’Alabama 3, de fons, ja forma part de l’imaginari col·lectiu de la televisió moderna. Un inici que desembocava en una sèrie en què Gandolfini va trobar el seu paper ideal, el d’un mafiós agressiu i sense escrúpols que controla des del seu club d’striptease (el Bada Bing) i la seva carnisseria (Satriale’s Pork Store) una família mafiosa formada per elements absolutament mediocres però amb una manca d’escrúpols evident. El gran mèrit de Gandolfini és saber interpretar un mafiós poc corrent i ple de matisos, ja que Tony Soprano té problemes amb la seva família (mafiosa) i algunes de les rivals, però també en té amb la seva, amb truculentes relacions amb la seva mare, el seu oncle, els seus fills i la seva dona. Aquests problemes, que el fan desembocar en casos d’angoixa les causes dels quals a poc a poc anirem descobrint a través de les teràpies psicoanalítiques a què se sotmet. Un personatge complex que només ell podia interpretar tan magistralment.
Després de The Sopranos Gandolfini ha interpretat molts i bons papers, si bé és cert que cap de tan rellevant com el de Tony. El vam veure com a general Miller a la sarcàstica i divertida In the loop, com a alcalde a The taking of Pelham 123, posant la veu a Carol a Where the wild things are, com a Mickey, l’assassí a sou decaigut a Killing them softly i com a director de la CIA a Zero dark thirty. A més, Gandolfini ha interpretar papers al teatre com ara el Michael de The god of carnage, que va interpretar juntament amb Marcia Gray Harden, Hope Davies i Jeff Daniels en una fantàstica versió que es va estrenar el 2009 al Bernard B. Jacobs Theatre de Nova York i que vaig tenir la sort de veure.
Darrerament Gandolfini ja havia rodat el pilot del remake de la sèrie “judicial” Criminal justice, un remake de la sèrie homònimade la BBC en què interpretava l’advocat Jack Stone, una llàstima perquè la sèrie apuntava grans maneres.
Amics bastards, ha mort un dels nostres, ha mort James Gandolfini. El millor homenatge? Tornar a veure The Sopranos i emocionar-nos un altre cop quan sentim la veu fosca de Jake Black d’Alabama 3 cantant «You woke up this morning, got yourself a gun, mama always said you’d be The Chosen One».
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta