L’èxit del serial de George Reeves l’any 1951 va fer que el Departament del Tresor dels Estats Units financés Stamp day for Superman el 1954 per promocionar la compra de bons d’estalvi que servien per engreixar la maquinària armamentista americana. El film, que durava només 17 minuts, es va passar per les escoles del país i acabava amb la figura del superheroi envoltat de nens i fent un discurs propagandístic sobre la necessitat d’estalviar amb els bons; «be super citizens and have a super future by saving regularly with United States saving stamps at school».
Kirk Alyn va ser, però, el primer actor que va encarnar l’home d’acer en dos serials; Superman (1948), i Atom man vs. Superman (1950), tots dos amb quinze episodis i un retrat del superheroi i Clark Kent superior al de George Reeves, que el substituiria l’any 1951 amb Superman and the mole men (1951). Menció especial també per la qualitat narrativa i de dibuix són els episodis animats de Superman dels estudis Fleischer, disset petites joies que podeu veure gratis a Youtube, i que tant han influenciat el treball de Frank Miller i Hayao Miyakazi.
L’èxit del Superman de Richard Donner el 1978 va fer que el director Kunt Tulgar copiés sense vergonya la figura icònica americana per col·locar-la volant de manera bizarre a Turquia. El resultat va ser Supermen dönüyor, també conegut com The return of Superman (1979), una gemma del friquisme amb estrelles a l’espai fetes de cartulina, un Clark Kent amb panxa i molt semblant a Mortadel·lo, la música original de John Williams i un vestit de Superman que és com un pijama.
Com ja vaig apuntar en un article anterior, Superman estava més que mort i enterrat al Hollywood de finals dels viutanta, però les productores de televisió van emplenar aquell buit com per exemple amb Superboy, que va durar quatre temporades, del 1988 al 1992, amb un capítol final en què Luthor mata el superheroi.
Lois & Clark: the new adventures of Superman de l’ABC va seguir la moda catòdica de Superman del 1993 al 1997 amb quatre temporades i audiències molt baixes durant els últims episodis. Smallville seria la continuació el 2003 amb deu temporades que varen acabar el 2011 amb un espectacular èxit de crítica i públic.
De projectes que mai s’han fet sobre Superman, n’hi ha hagut molts. El 1991 es va voler continuar la saga tot i el fracàs de Superman IV, però els de la Warner Bros havien anunciat l’imminent xou Lois & Clark i la idea es va abandonar. Superman Reborn (1993) amb David Duchovny seria un segon intent amb l’heroi atacat per l’assassí intergalàctic Doomsday i un guió massa esbojarrat. Kevin Smith també posaria cullerada amb la seva idea de Superman lives (1997), film que havia de dirigir Tim Burton i amb un super Nicholas Cage que, després d’emprovar-se la vestimenta de l’heroi criptonià i cobrar 20 milions de dòlars, es va retirar del projecte. El 2002, el director alemany Wolfgang Petersen es va entusiasmar pel guió de Batman vs. Superman, però la Warner Bros va voler apostar per una trama sense Batman (Superman flyby, es diria el nou film), amb un J. J. Abrams que finalment ho deixaria tot per Lost.
Christopher Nolan va dir fa uns anys que Batman i Superman són personatges diferents però icònics i elementals. Per això és clau per al seu desenvolupament trobar la història adequada per cada un d’ells. Maluradament, al nou film de Zack Snyder, The man of steel, no s’ha aconseguit res de tot això, ben al contrari.
Lex Luthor, Bizarro, el General Zod i el cinema sembla que són, de moment, els pitjors enemics de l’heroi criptonià. A veure si finalment algun director s’atreveix a fer alguna cosa mínimament digna sense vilipendiar l’home d’acer. Estem expectants.
I pels que encara no ho tinguin del tot clar; de Superman només n’hi ha un, Christopher Reeve.
Per si algú encara s’atrevia a dubtar…
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo