D’entrada vull deixar clar que World War Z em va agradar, i molt, i que potser la triaré com una de les millors pel·lícules del 2013 en les tradicionals votacions que fem Els Bastards a finals d’any. Però des d’un punt de vista polític hi ha aspectes que grinyolen. El més flagrant és el cas d’Israel i el mur de la vergonya contra els palestins. WWZ mostra Israel com un dels pocs països que ha resistit a l’apocalipsi zombie o d’infectats -com us agradi més- i dibuixa la ciutat de Jerusalem com un lloc idíl·lic de defensa. Tot gràcies a un mur immens que els jueus han aixecat expressament per frenar la invasió. En cap moment WWZ fa referència a què aquesta paret ja existeix i que atempta contra qualsevol dignitat humana. Per tant, la seva presència queda més o menys justificada.
A més els israelians són tan bones persones, segons WWZ, que deixen entrar els palestins i ciutadans d’altres països àrabs a Jerusalem perquè es puguin salvar, mentre a la pantalla es pot veure una gran bandera sionista que oneja al sol. Israel és l’esperança. (SPOILER) Però aquest paradís s’acaba trencant i els zombies entren a la ciutat i l’arrasen. Com justifica el director aquest assalt? Doncs, fàcil. Els ciutadans àrabs estan tan contents d’haver accedit a Jerusalem que ho celebren amb càntics i aquesta fressa fa que els zombies es tornin bojos i saltin el mur escalant un sobre l’altre. Aquesta situació ha provocat força polèmica i alguns extremistes anti-israelians ja han demanat el boicot de la pel·lícula. Qui segur que deu estar més que satisfeta és Pilar Rahola.
Aquí no s’acaben les patinades. WWZ també descriu Corea del Nord, un altre gran país democràtic, com una d’aquestes zones perfectes que han trobat un mètode, encara que sigui molt expeditiu, per intentar frenar el contagi (arrencar les dents als ciutadans perquè no puguin mossegar). “Els espectadors concluiran que els cineastes estan dient que Kim Jong-un i Benjamin Netanyahu són els líders més intel·ligents del món, però que Kim ho és una mica més, perquè no està contaminats amb sentiments humanitaris?”, es pregunta Hendrik Hertzberg del setmanari The New Yorker.
I una altra perla per acabar. El llibre de World War Z explica que el pacient zero, el del contagi, és a la Xina, però a la pel·lícula no queda clar si és a Corea o la Índia. Aquest canvi va ser imposat pels productors per tal de no ferir sensibilitats a la Xina i així evitar que la censura del govern impedís la distribució del film.
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra