No vaig al cinema tant com voldria. Per això, quan hi vaig m’agrada estar-me a la sala fins que acaba la pel·lícula. Tot i així hi ha pel·lícules que et posen al límit i et conviden a (com a mínim plantejar-te) sortir disparat de la sala. Des de Sweeney Tod (Tim Burton, 2007) no havia tornat a sentir aquesta urgència de fuga que he retrobat amb Elysium (Neill Blomkamp, 2013).
La història és senzilla. La terra està en decadència i els rics benestants decideixen crear un complex habitable a l’espai, el que anomenen Elysium. Això provoca l’afluència d’immigrants il·legals al paradís espacial, fet que genera ira i menyspreu en els governants i l’ús d’una violència extrema dirigida als nouvinguts. I ja ho tenim: rics-dolents, pobres-bons i mercenaris mentalment inestables.
Entre els milions de desgraciats que s’han quedat a aquesta terra superpoblada i mancada de recursos, s’hi troba un nen, Max (Matt Damon), que serà l’esperança de salvació per a la humanitat. Però a Blomkamp li calen unes quantes excuses més per assegurar el destí de l’ara ja adult Max: una malaltia, una dona i una promesa.
El guió és poc original i els personatges no aconsegueixen crear empatia amb el públic. L’estat decrèpit de la Terra no ens genera cap malestar moral. Els diàlegs són monòtons i la millor rèplica és contestar «nenaza» a algú altre. I mentre mires la pel·lícula penses: «Bé, segurament l’acció suplirà la manca d’interès del guió.» Mentida. Em dius que ho han gravat els mateixos que els de Els jocs de la fam (Gary Ross, 2012) i m’ho crec. Pateixen un mal actualment molt estès en el cinema i que algú hauria de parar, el trontoll de càmera que impedeix veure amb claredat qualsevol escena d’acció.
Els efectes especials són destacables, però gens originals. Tornen a proposar una escenografia futurista que ja fa massa que mamem, la del blanc i negre asèptic conjugada amb l’ aridesa postapocalíptica. Per què ens conformem amb el de sempre? On queda l’originalitat i detallisme de Blade runner (Ridley Scott 1982) per exemple? No estaria malament aportar alguna novetat canalla i descarada a l’imaginari futurista actual.
Els grans reclams d’Elysium són el seu director, Neill Blomkamp, pel seu anterior i brillant film District 9 (2009), i en l’àmbit actoral, Matt Damon i Jodie Foster. En Matt sol caure simpàtic i en aquest cas fa el que ha de fer, ni millor ni pitjor. I la Jodie, pobra Jodie, no hi arriba, tot i que té un paper agraït de dona poderosa, avariciosa i malèvola. I en Diego Luna. Ah, no, que en Diego Luna no és cap reclam.
Ni la batalla final crea expectació, i mira que s’estan enfrontant dos homes biomecànics i un d’ells duu katana. I no hi ha res que desprengui epicisme. Ni l’intent poètic de seguir, a càmera lenta, el regalim de sang d’una ferida afegeix dramatisme a l’escena.
La missió del protagonista d’Elysium és, al cap i a la fi, salvar la humanitat. La meva, salvar-vos a vosaltres d’anar a veure aquest despropòsit que sembla que s’està guanyant el vistiplau de la crítica. Com a alternativa i de temàtica molt similar, us proposo Wall E (Andrew Stanton, 2008), si és que no l’heu vist, ja i gaudireu d’una gran pel·lícula d’animació amb un toc Greenpeace, però molt més carismàtica i entranyable i on la poca acció que hi ha és de la que colpeix. També us podeu decantar per la meravellosa Gattaca (Andrew Niccol, 1997), que fila prim en les desigualtats socials i exposa una trama que deixa marca, amb una estètica atemporal i càlida.
I com no, no podeu deixar de veure la ja citada District 9, del mateix director, Blompkamp. En ella no hi trobem cap de les mancances d’Elysium. Es tracta d’un anàlisi molt més acurat sobre el racisme i les desigualtats socials. Conté bones dosis d’acció però fixant-se curosament en forjar una trama versemblant, ajudant-se de fragments en format documental. Tot un encert. Crea empatia des del primer minut amb uns personatges molt propers i ben perfilats. Us encoratjo, a tots aquells que no l’heu vist, a que li doneu una oportunitat. Aquesta sí que paga la pena.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752