Dexter, qui t’ha vist i qui et veu… Eres un mite, però t’has tornat un personatge gairebé normal. Vulgar, fins i tot. Pateixes per la teva germana, vas a festes, ets sociable, fas de pare, pateixes, ets gelós… Què se n’ha fet, del psicòpata fred de la primera temporada, que no tenia sentiments i simplement aprenia a imitar-los? Curiosament, aquesta temporada (la vuitena i diuen que última) sembla més complexa i seductora -com a personatge- la teva germana. Per no parlar de Charlotte Rampling, que amb aquella mirada de gel fa més por que tot el teu ventall de ganivets i estris d’esquarterar. És el que li devia faltar a la sèrie, recuperar velles glòries, en aquest cas en forma de la Dra. Frankenstein, que va ajudar a crear el monstre.
La veritat és que a mesura que avancen les últimes temporades, Dexter Morgan s’ha anat fent cada cop menys complex i més mediocre. Hi ha sèries que haurien de tenir clar que no poden allargar-se tant. Em fa la sensació que ha caigut en la mateixa espiral que True blood, i es va allargant sense que tingui una gran història, i amb girs inversemblants. Res a veure amb Walter White (Breaking bad), que va començar com a modest professor de química i s’ha convertit en tot un mite. Una sèrie que, a diferència de Dexter, ha sabut posar punt final a temps.
Autor: Nuria Forns
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/NuriForns
- Facebook: https://www.facebook.com/nuriforns