Aquest estiu les dues grans estrenes han estat World War Z i Pacific Rim –amb el permís d’Elysium-. Dues pel.lícules que comparteixen força aspectes: parlen de l’apocalipsi, de la invasió d’altres espècies -zombies i monstres-, de la decadència de la humanitat, etcètera. Però em quedo amb un detall concret: el protagonisme dels murs i com influeixen en el desenvolupament dels arguments.
Tant a WWZ com a Pacific Rim, els militars estructuren part de les seves defenses en construir murs gegantins per aturar l’enemic. A WWZ aquesta estratègia se segueix a Jerusalem, en una clara i propagandística referència al mur de la vergonya (vegeu post sobre aquesta qüestió) i a Pacific Rim, aixequen una paret immensa als ports de les principals ciutats per evitar que les feres entrin pel mar.
En les dues ocasions aquesta defensa numantina falla. A WWZ els zombies salten l’obstacle amb una habilitat extraordinària i a Pacific Rim, un dels monstres el trenca com si fos paper de fumar –concretament a Sydney-. En definitiva, els murs són sobrepassats i destruïts. No serveixen per a res. I pensareu, i què? En quina absurditat es fixa aquest sonat. Doncs, mireu més enllà. Les dues pel·lícules demostren que els murs a la vida real són absurds, que no hi ha d’haver barreres, que són inútils… Que va caure el de Berlín i tots els que s’han anat fent. I que tard o d’hora no en quedarà cap.
Al marge d’aquesta teoria, haig de reconèixer que els dos films em van agradar bastant. Però quin votarieu vosaltres com el blockbuster de l’estiu? Personalment potser em decantaria per Pacific Rim, sobretot perquè és molt més bastard que WWZ.
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra