Una de les sèries més considerades del 2013 no és d’HBO, sinó de “Netflix, el canal més bastard”. I, arran de la sèrie House of cards, Netflix passarà la història.
Recordem que Netflix és un portal d’internet de vídeo que ofereix pel·lícules i sèries de televisió en streaming a canvi d’una quota. És com Filmin, vaja, però a l’engròs, com tot el que ve dels USA. Netflix és tan gros que s’ha pogut permetre invertir 100 milions de dòlars en una sèrie, amb una primera temporada de 13 capítols, i de la qual ja se’n roda la segona. I amb un repartiment de por, encapçalat per Kevin Spacey, un equip de directors d’espant, encapçalats per David Fincher.
House of cards és aquesta sèrie, la relectura del 2013 del llibre homònim de Michael Dobbs, escriptor i polític conservador britànic, una obra que ja va ser adaptada per la BBC el 1990.
I Al final, aquesta inversió li ha tingut un retorn brutal, amb nou nominacions als Emmy:
- Millor sèrie dramàtica
- Millor director, per a David Fincher
- Millor actor principal de drama, per a Kevin Spacey
- Millor actriu principal de drama, per a Robin Wright
- Millor música per als títols de crèdit, per a Jeff Beal.
- Millor banda sonora en una sèrie dramàtica, per a la feina de Jeff Beal en el primer capítol.
- Millor càsting per a una sèrie dramàtica, per a Laray Mayfield i Julie Schubert.
- Millor director de fotografia en sèrie dramàtica: Eigil Bryld
- Millor muntatge per a Kirk Baxter
Hi ha crítics que han qüestionat aquestes nou nominacions. Les troben injustes, ja que la consideren un remake. Remake? O la nova adaptació d’una novel·la? Quin Valor de ley (True grit) és millor? I quina preferiu de les quatre adaptacions al cinema de Primera plana (The Front Page)? Dubteu dels Cohen, o de Howard Hawks i Billy Wilder? Va, home, va. Però,… Com que no diré què penso d’Spielberg, ho deixo córrer ara!
Netflix no es limita a jugar a les conspiracions polítiques de House of cards. S’han de sumar-hi cinc nominacions més, tres per la quarta temporada de la sitcom Arrested Development, que la FOX havia produït entre el 2003 i el 2006 i va deixar. I dues nominacions més per a la primera temporada del thriller de terror Hemlock Grove.
Les nominacions als Emmy i la capacitat d’invertir milions de dòlars en sèries són la visualització de l’èxit d’un nou model cinematogràfic, més pràctic i sense cotilles, la capacitat de transformar el salvatge ciberespai de les descàrregues llibertines en un nínxol de negoci. Netflix ha inaugurat la nova manera de veure la tele. De fet, més que obrir via, hauria de matisar que ha regulat o ordenat la manera bastarda de mirar una sèrie. Ja sabeu que els bastards preferim mirar una sèrie o, com a mínim, una temporada, conclosa. Els llibres de ficció per fascicles són avorrits de solemnitat; el ritme de lectura l’ha de marcar el lector, no pas l’editor.
Això és el que ha fet Netflix: l’1 de febrer va lliurar la temporada sencera de House of cards i els espectadors van veure-la al seu ritme, com ha de ser, com ens agrada al món bastard penjat per les sèries intel·ligents, refugi de la creació cinematogràfica, on hi ha llibertat i no hi ha cotilles.
Netflix passarà a la història per haver produït House of cards, la primera sèrie realitzada i distribuïda de forma digital i per temporades completes, generar un volum de negoci prou gran com per competir amb les major tradicionals al nivell d’HBO, el gran canal de culte.
Autor: Vador Garcia Arbós
Sóc periodista, i punt. Voldria ser vegetarià, però m'agraden massa els embotits, la cansalada i el pernil! I I avui confesso que sóc trekkie, estaferm de Besalú.
- Web: http://www.7canibales.com/
- Twitter: https://twitter.com/Vadorgarbos
- Facebook: https://www.facebook.com/vadorgarbos