Dotze milions d’espectadors avalen l’estrena d’un dels pilots més esperats de l’any: Marvel’s agents of S.H.I.E.L.D. No per nosaltres, sinó per molts fans de Marvel (i, més particularment, de Los vengadores) i, en algun cas, dels fidels seguidors de Joss Whedon, firmant del primer capítol. Alguns us preguntareu: realment estem parlant d’una de les sèries del moment? La resposta és senzilla: NO!
Per si no us ha quedat clar, a continuació us respondrem altres dubtes que us hagin pogut sorgir arran del visionat del primer capítol d’aquesta sèrie produïda per ABC i Disney:
1. Èxit d’audiència? Tot és relatiu en aquesta vida. Per ser una franquícia de The avengers (Los vengadores), el primer que ens preguntem és on coi són o què coi han fet els milions d’espectadors que suposadament van disfrutar amb la pel·lícula. No diuen que la gent ja no va al cinema i que tothom es queda a casa o mira les sèries directament pel mòbil? Doncs mira, deu ser que més d’un ja es devia témer que aquest spin off d’aquell megablockbuster seria el que prometia: un subproducte televisiu dirigit a un públic adolescent.
2. Un fracàs? No, però compte. Per arribar a ser un fenomen li queda un llarg camí, i amb el poc carisma que transmeten alguns personatges principals la cosa no pinta gaire bé (no n’hi ha prou que siguin guapos i guapes). La tardor se’ls pot fer molt llarga, i encara més amb l’arribada de The walking dead, que amb els seus zombis es menjarà amb patates aquesta colla de superherois vestits de carrer. Per tenir una referència: Terminator: The Sarah Connor chronicles, el 2008, es va estrenar amb més de 18 milions d’espectadors… que no van servir per evitar que al cap de poc temps es cancel·lés la funció, a la segona temporada.
3. Sèrie de superherois? Sí, és clar, però des de la primera seqüència molts ja teníem clar cap on anaven els trets: reinventar (per no dir plagiar) una de les sèries que més ens han defraudat a la nostra vida, Herois, que mai va saber portar a bon terme allò que prometia: convertir-se en la gran sèrie de superherois. Un frau que ens va doldre en el seu moment. Aquí l’avantatge és que la cosa ja no acaba ni d’arrencar i, la veritat, tampoc no confiem que els seus creadors canviïn la marxa a temps.
4.Tot queda a casa? I tant! El flamant nou fitxatge de Marvel, Joss Whedon, ha passat el comandament al seu germà Jed, però amb la condició que ell, Déu totpoderós, dirigís el capítol pilot. Doncs vaja, potser s’hauria pogut estalviar l’esforç, perquè la veritat és que el toc d’autoria de qui va dirigir la tan aplaudida Los vengadores no es percep en cap dels seus fotogrames. Capítol asèptic, i encara més sent un pilot, al qual sempre s’ha d’exigir que, si més no, creï certa expectació.
5. Joss Whedon, un bluf? Fa temps que ho penso, i ara que surto de l’armari ho certifico: per mi sempre ho ha estat. Sé que quan teníeu acne i les hormones disparades, a molts Whedon (com diria el meu bon amic bastard Callahan Ruiz) us la posava dura amb sèries com Buffy, caçavampirs, Angel o Firefly (a la qual cal sumar Serenity), i com a guionista de pífies com Titan A.E., a les quals mai no he sabut què hi troba la gent (però ja sabem que per a gustos…). Per acabar-ho d’adobar, ell és el responsable de Los vengadores, sobrevalorada cinta d’acció, entretinguda i prou, en què els superherois es passen mig metratge fotent-se pinyes i explicant acudits que ni els guionistes de La que se avecina en els seus millors temps. Per a pinyes i frikades, prefereixo mil vegades Pacific rim, perquè almenys rere els efectes digitals hi ha ànima i passió a l’hora d’oferir els mateixos ingredients. Que és un autor? Si ho fos, molts fans del film l’haurien seguit, però es demostra que a Whedon el coneixen quatre gats i no més. Mèu!
6. Aporta alguna cosa a l’univers dels superherois? El capítol està correctament dirigit, el disseny de producció ja el voldrien molts, però la història no aporta res de nou al panorama dels superherois, de tan lleugera. Ja ens cansen de fa temps, i, farts de superpoders sense un rerefons engrescador, ho tenim fàcil, l’univers de les sèries és inabastable. Per triar i remenar. Volem alguna cosa més. Ho exigim. Si no, que passi la següent sèrie…
7. És autoconclusiu? Sí, i ja només per això, us ho regalo embolicat en paper de cel·lofana. Que us aprofiti!
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn