Ara ja ho podem dir: The IT crowd (Channel 4, 2006) ha acabat. I amb el seu final diem adéu a una de les millors sèries d’humor dels últims anys. I no exagero.
Va ser el 30 de juliol de 2010 quan es va emetre el darrer capítol de la quarta temporada de la sèrie. La sorpresa va ser que aquell podia ser, molt possiblement, l’últim capítol que gaudiríem amb en Roy, en Moss i la Jen. No hi hauria una cinquena temporada. Sàviament, el seu creador, Graham Linehan, va decidir parar a temps abans de pervertir aquesta sitcom.
Vam ser molts els que vam implorar una temporada més de The IT crowd. Linehan no es va deixar convèncer. A canvi, va confirmar que ens oferiria un capítol de desenllaç, o una pel·lícula. I ho ha fet amb The last byte. Ens ha volgut donar un últim episodi d’una hora, a diferència dels capítols de vint minuts habituals, per tancar la sèrie definitivament. I el que hauria pogut ser una mostra d’agraïment als seus seguidors, ho ha transformat en un gest descarat per mostrar qui mana.
Les ganes de veure el que seria, ara sí, el final de The IT crowd ens sobrepassaven desmesuradament i s’hi sumava que ja feia tres anys que l’esperàvem. Potser vam imaginar un capítol impossible i vam posar el llistó massa alt. Només volíem un nou Aunt Irma visits, The dinner party, The speech o The final countdown, per citar algun dels hilarants episodis de què consta la sèrie. No ens feia falta un capítol conclusiu, de recordatori i nostàlgia. Però és el que vam tenir. Un refregit de les conyes mítiques de temporades passades. El problema no seria greu si haguessin estat enfilades amb gràcia i inserides en la trama amb un perquè. Malauradament, els antics gags estan posats amb calçador. I els nous no arriben al nivell d’excel·lència a què ens tenien acostumats.
La intenció de Linehan amb aquest capítol ha estat posar un gran punt i final a la sèrie, fent que sigui impensable continuar-la. Ara ja no li podem demanar més. Ha marcat territori. Descartant un parell de situacions, la resta de l’episodi només fa que recordar-nos que és un adéu, quan el que demanàvem era humor. Els últims minuts exemplifiquen aquest desig de final amb una escena més propera a Friends (NBC, 1994) que a The IT crowd: els tres actors expliquen alguna anècdota a la seva oficina i després l’abandonen, mentre continuen mirant a l’interior del despatx i dient alguna cosa similar a “que bé que ens ho hem passat aquí”, i, finalment, tanquen la porta. Només faltava música de violins depriments de fons.
El missatge ens ha quedat clar, Sr. Linehan. Ara ja hem après la lliçó. És millor quedar-se sense un comiat que tenir-ne un com aquest.
No en diré més, no us vull aixafar els nous gags que hi apareixen ni desvelar-vos el final, que de sorprenent, ho és. Mireu-lo sense esperar meravelles i potser no us sentireu defraudats. Afegiré només que, tot i el mal gust de boca d’aquest final, us continuo encoratjant a veure la resta de la sèrie si encara no ho heu fet. No podem enterrar una sèrie, i encara menys una sitcom, pel seu final. Durem sempre al cor a aquests tres éssers, Roy, Moss i Jen. Irrepetibles.
“I came here to drink milk and kick ass. And I’ve just finished my milk.” Maurice Moss.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752