Mai he estat un fan de Star Trek, ho reconec. Fins i tot, diria, que tinc força mania a tot allò que envolta aquesta saga que, per generació, no em va tocar de ple i que sempre he lligat als neohippies, abanderats del New Age i nostàlgics del Maig del 68. El bon rotllisme que desprèn em carrega sobre manera i, malgrat que he fet esforços anant a veure els films al cinema, mai no m’he enganxat a la saga. Sense anar més lluny, la tan aplaudida Star Trek into darkness no em va fer ni fred ni calor, com bé vaig expressar en el seu dia en aquest blog (vegeu-ne la crítica), sobretot pel suflé d’efectes especials del tram d’acció final que em va resultar del tot prescindible i summament indigest. I es que algú ho havia de dir: no hi ha cap pel·lícula de la seva franquícia cinematogràfica que arribi a quotes d’obra mestra, ni tan sols a referencial. Em sap greu trekkies, però l’Enterprise mai no ha acabat d’aixecar el vol plenament!
La sèrie és un altra cosa, és cert, però per preferir ho tinc clar: abans Buck Rogers, Galactica o Battlestar Galactica.
De Star Wars, en canvi, en sóc un fan, que no un fanàtic.
És per aquest motiu que podreu entendre que tingui sentiments contraposats en relació amb l’anunci del rodatge de la nova entrega que donarà continuïtat a les dues trilogies anteriors de la saga creada per George Lucas. I sobretot, perquè el meu estimat J. J. Abrams se’n farà càrrec. El motiu? Fent ús d’un símil futbolístic (als que us provoquin urticària, doncs us grateu una mica), és com si el Barça fitxés Mourinho. És que es pot ser del Barça i del Madrid alhora?! Bé, ja us responc: suposo que sí, si ets un mercenari…
J.J. Abrams, ho sabem tots, té un talent immens. Ell és el creador de la Bíblia catòdica, Lost, així com de pel·lícules tan ben confeccionades com Missió impossible III i Súper 8. Però també és cert, que com bé diu un bon amic bastard meu, les seves pel·lícules tenen més forats argumentals que un gruyère. Això per no dir que, des de Lost, les seves aportacions a la televisió han estat autèntics blufs; amb grans punts de partida que mai no han gaudit d’una continuïtat al nivell de les expectatives que aixequen (a tot estirar salvaríem Fringe, i encara).
El primer gran pas, hem de dir, ha estat el més correcte, abandonant definitivament Star Trek, a la qual augurem una nova decadència creativa per abocar-se íntegrament al nou projecte galàctic ara en mans de Disney (mama por?!). Però, com Mourinho (que, recordem, professionalment va iniciar la seva carrera d’entrenador al Barça), Abrams tampoc no s’ha amagat mai del fet que el seu gran referent fílmic és Star Wars i el cinema d’Spielberg (sí, Jep bastard Soler, el mestre de mestres).
Les primeres declaracions sobre la preproducció de Star Wars: Episodi VII les ha fet recentment a Entertainment Weekly i, sorpresa!, són més vagues que les respostes de Rajoy al Congrés dels Diputats. Més concret és quan parla d’objectius i declara que vol que quan els espectadors la vegem sentim la sensació de realitat, d’autenticitat. “Recordo quan tenia 11 anys i vaig veure la primera entrega per primer cop i malgrat era un conte de fades vaig veure-ho com molt real. És així com vull que es torni a percebre”, confessa el director. I nosaltres que ho aplaudim, perquè la veritat, l’excés digital de l’última trilogia no ajudava gaire a aconseguir aquest efecte de versemblança.
Els primers noms que han sonat per al nou càsting són David Oyelowo, Michael B. Jordan i Saoirse Ronan i, agafem-ho amb pinces, es diu que Benedict Cumberbatch pot aparèixer a més d’un dels films (és a dir, un cas com el de Figo però al revés).
El que podem assegurar és que d’aquí a que estrenin el primer film restarem expectants i, sobretot, ben entretinguts, tot esperant que a J.J. Abrams la Força l’acompanyi!
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn