I si el virus Z existís però només afectés les dones? Aquest és el plantejament de Doughouse, una comèdia britànica zombi signada l’any 2009 per Jake West (Razor Blade Smile, Evil Aliens), una mena de Peter Jackson anglès. Una colla d’amics farts de les dones per culpa de les seves desastroses relacions amb elles, decideixen anar a passar un cap de setmana només de naps a un poblet de mala mort situat al bell mig del bosc, a on descobriran al poc d’arribar, que no hi ha ni rastre d’homes perquè totes les dones són zombis. A destacar el perfil de cada un d’ells: el derrotat que s’acaba de divorciar, el faldiller, el gai, el calçasses, el neuròtic que tira de cintes d’auto-ajuda, el pagafantes, el friqui i el que ha arribat verge a la quarantena. Una mena de El Equipo-A amb el bo i millor del gènere masculí, per què ho hem de negar? I que consti que aquesta no és l’única referència a la llegendària sèrie protagonitzada pel no menys mític George Peppard.
Un podria pensar que al darrere d’aquest argument s’hi podria amagar una lloa vers la puixança de la dona a les altes esferes del poder i la societat en general, una mena de reflex del nou i modern ordre femení frisós per aixecar-se i alliberar-se per fi de la subordinació al poder testicular que ha hagut de patir al llarg de la història. I quina millor manera que fer-ho com a zombis devoradors d’homes? Bé, el fet és que el film, per sort o per desgràcia, té més d’estúpid que de crítica sociològica, però amb això no en fa prou per complir les expectatives que el seu plantejament inicial podria haver generat. Ni el guió ni molt menys els seus diàlegs estan a l’alçada d’una idea -a priori- bastant fresca, una llàstima tenint en compte el bon treball de càsting, fet que provoca que el xou acabi derivant cap a una successió d’escenes absurdes i lamentables coronades amb un final de merda, molt a l’estil de Shaw of the Dead. Com era d’esperar.
En definitiva, tòpics del gènere zombi i de la guerra de sexes es donen la mà en un film, malgrat tot, entretingut, simpàtic, tot ell una gran broma passada de voltes que té en l’aventura, el friquisme, alguna escena gore de gran factura, la imbecil·litat de tots els seus personatges (em refereixo als homes) i sobretot en un inusual enfoc sexista i gamberro de la fenomenologia zombi, els seus principals actius.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat