L’aire està viciat. Costa respirar. A cada inspiració l’olor de la mort s’accentua. Ho noteu? Estem en quarantena.
L’episodi d’aquesta setmana, Isolation (4×03), ens transporta a un nou nivell de desesperació, angoixa i impotència. Com es pot lluitar contra l’inevitable? L’epidèmia té a tots els personatges en estat d’alerta. I a nosaltres. Calia un nou catalitzador, una nova por, per poder jugar amb les emocions i reaccions dels protagonistes. I el virus és l’element perfecte.
Els supervivents ja estaven massa acostumats a tractar amb els zombies i l’únic problema que tenien era la superpoblació de morts vivents. Amb el virus engegat no hi ha volta enrere i tots poden ser-ne les seves víctimes. Entre el gran gruix d’afectats hi trobem a Sasha, la petita Lizzy i Glenn. La Sasha és la gota que fa vessar el got d’en Tyreese, ara més alterat que mai. La Lizzy és tot un enigma, ja que juraria entra en quarantena sense estar realment malalta. Què es proposa? I finalment en Glenn. Els guionistes ens hauran escoltat i es desfaran d’ell? I entre els afectats, en Hershel. Fent el que ha de fer. Intentant posar remei a l’irremeiable a base d’infusions d’herbetes.
Isolation és un capítol ple de “I have to”. Els protagonistes ja no actuen per ells mateixos, tot es basa en el bé comú. I faran el que faci falta per posar ordre al caos. En Hershel ha de posar la seva vida en perill per ajudar els aïllats. En Glenn ha de deixar la Maggie per no contagiar-la. En Rick ha d’agafar de nou la pistola i treure els punys per enterrar la seva etapa “pagès” i superar, ara sí, la mort de la Lori (no se la troba gens a faltar, eh? Quin descans!). En Daryl i la Michonne han d’encapçalar el viatge cap a la recol·lecta d’antibiòtics en la que sembla una missió suïcida. La Carol (moment de sorpresa absoluta protagonitzat per, a partir d’ara anomenada Carol The Killer) ha de matar els que suposen una amenaça, ja sigui a dins o fora les parets de la presó. Y en Tyreese ha de lluitar per la seva vida. Com la resta. Tots lluiten per les seves vides, i per la dels demés. Per poder mantenir l’esperança.
I amb tots aquests sacrificis per la comunitat, ens trobem amb el retorn, de nou, del Talking Dead. Odiat per molts, alabat per tants altres. En tres episodis hem passat de grans dosis de violència a casi ni veure els zombies. I no és un retret. El Talking, a Isolation, funciona. Notem la por, amagada rere cada paraula que vocalitzen. Els veiem escudats en aquests “I have to” per poder dedicar-se només en actuar i així evitar pensar en quant trigaran en caure malalts. Es pot palpar una notable proximitat amb els personatges com pocs cops abans ha passat. Observem la maduresa de Beth assimilant cada mort i cada situació amb una fredor esfereïdora. O recordem, si no, el plor colpidor de la Michonne a Infected (4×02). Sobren les paraules.
Com ja sabem, no tot pot brillar, aquest capítol no es pot salvar d’algun retret. Entre ells m’agradaria destacar dos moments que freguen l’absurd. Es tracta de la Carol The Killer remenant les mànegues a l’exterior i acorralada en segons per un grup de zombies. Tan preocupada per salvar el grup, que s’oblida de salvar-se a ella. El segon moment el protagonitza en Daryl i ens recorda que, quan conduïm, hem de mirar sempre a la carretera per no acabar a una “rave” zombie.
I per acabar, voldria concloure amb un bri d’esperança. La ràdio. En el seu viatge per buscar antibiòtics, Daryl aconsegueix sintonitzar el que podria ser un destí segur per refugiar-se dels zombies. Un santuari. Es tractarà d’una gravació que data dels inicis de la invasió zombie o serà una emissió en directe? I si és real, serà un nou Woodbury?
El que està clar és que tenim The Walking Dead per estona. I està ple d’incògnites i sorpreses, tot acompanyat d’un bon inici de temporada i un punt més de qualitat. Aguantarà? Esperem-ho.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752