Caretes fora! Siguem sincers! Quina por… La sinceritat, tal com ens ensenyava el guru Quim Monzó en El perquè de tot plegat¸ està sobrevalorada en el món de la parella; la majoria de persones aspira a saber tots els secrets de la persona que dorm al seu costat, però és possible saber-ho tot? Més ben dit, ho hem de saber tot? I encara més important, ho hem d’explicar tot? I quan ho sabem, què? Ho acceptem? Tants caps, tants barrets. Algú pensarà que és millor conèixer-ho tot de l’altre per tenir l’oportunitat de canviar-lo, de fer-lo a mida per poder tenir la parella “perfecta”. Així pensa Barbara Sugarman (Scarlett Johansson) quan coneix Don Jon (Joseph Gordon-Levitt), utilitza la seva exuberant atracció per aconseguir els seus serveis i el control de la relació. El modela com aquell que agafa una peça d’argila i en fa un càntir polit, uniforme. El fa anar a estudiar, li diu com s’ha de comportar i quines coses pot, o no, fer; també li fa xantatge emocional (si m’estimes faràs…). Jon és un noi amb poques pretensions, té una rutina molt clara: gimnàs, anar a lligar, sexe, anar a missa, confessar-se, netejar el pis, conduir el seu cotxe i la pornografia. Sobretot la pornografia.
En Jon i la Barbara tenen uns referents sobre l’amor massa antagònics: ella creu que l’amor romàntic existeix, per això s’empassa totes les pel·lícules amb happy end, en canvi ell no sap què és l’amor, només creu en el sexe, unes relacions sexuals basades en les pel·lícules pornogràfiques que devora dia i nit. El porno i el romanticisme, per més que s’hi esforci Rocco Siffredi, solen ser incompatibles.
Tornem a la sinceritat. El film ens dóna la solució si volem tenir una relació sincera: no jutjar l’altre i acceptar les seves manies. Ara bé, es pot acceptar que la parella es masturbi cada dia impulsivament? I que no et deixi fer el que t’agrada? No tinc la resposta.
El debut en la direcció de Gordon-Levitt és molt potent, domina a la perfecció el ritme amb un muntatge trepidant, la història no afluixa en cap moment gràcies als bons diàlegs i uns actors molt convincents. Cal destacar la família del protagonista, que sembla extreta d’una pel·lícula de Todd Solondz, amb un pare sublim interpretat per Tony Lanza.
Acostumats a les comèdies romàntiques americanes fetes amb el mateix motlle, Don Jon ens dóna l’oportunitat de gaudir d’una cosa ben diferent, amb humor, sexe, grans personatges i bon argument. Què més voleu? A més, la crítica a l’església i el sistema de confessions ens permet saber quina penitència heu de fer els que us toqueu sovint l’entrecuix.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1