_595_slogo.jpg)
La quarta temporada de The walking dead comença a donar senyals de no tenir massa clar per on tirar. Semblava que amb la tercera temporada les coses havien agafat una certa regularitat argumental, una ruta més o menys clara, però la quarta temporada ha tornat a posar la sèrie basada en el còmic de Robert Kirkman i Tony Moore en un camí ple de cruïlles d’irregularitat i dubtes varis. A més, els seus responsables, no contents només a fer una sèrie com més allunyada millor del relat original, busquen descaradament atreure l’atenció de tots els públics, cosa que resta punch al drama, és clar. Però vistes les audiències i quotes de pantalla, és evident que almenys en termes numèrics estan triomfant, fet que justifica la confirmació d’una cinquena temporada; 16 milions d’espectadors en el primer episodi d’aquesta quarta temporada (la mitjana oscil·la entre els 11 i els 12 milions d’espectadors per episodi), en una franja d’edat que va dels 18 als 49 anys. Des de Los Serrano que no es veia res semblant a la televisió. Magnífic! Llavors què està fallant realment a The walking dead, si és que està fallant alguna cosa? La sèrie té audiència i genera molt debat a les xarxes, però no acaba de ser la gran sèrie que la majoria esperava, i està, avui dia, a força distància de convertir-se en una sèrie de culte. Doncs una mica el mateix de sempre, la sensació que les temporades són massa llargues, que estan botides amb episodis de farcit, amb poca o nul·la evolució dels personatges principals, i amb uns diàlegs i fils argumentals que per moments semblen escrits pels guionistes de Friends o La Riera. O de tots junts.
Aquest quart episodi té un títol revelador, Indiferència, i això que per mi és un dels més reeixits d’aquesta temporada. De fet, pràcticament ho té tot: acció, aventura, tensió, i una part de talking força ben justificada, però ningú pot negar que fa la sensació d’haver-lo vist més vegades. Mentre un grup va a buscar queviures o el que sigui (Daryl, Michone, Ty i Bob assalten una facultat de veterinària a la recerca de medicaments), un altre petit grup es posa a parlar, a debatre les vicissituds de la seva nova i complexa condició humana (Rick i Carol també fan la seva mentre discuteixen els crims de la presó). En la temporada passada tot quedava bastant supeditat a la rivalitat creixent entre dos focus de poder irreconciliables, presó i Woodbury, Rick i Governador, respectivament; trama, per cert, que va quedar més oberta que una actriu porno després de rodar una seqüència de gangbang.
I quina és la trama general d’aquesta temporada? Algú la sap? Potser l’epidèmia de la presó? Ja em perdonaran, però si és aquesta, em sembla una trama de merda. Almenys pel que s’ha vist fins a la data. I encara més greu, quin coi és l’argument central de The walking dead? L’apocalipsi zombi? Així en general…? Ho pregunto perquè cada dia ho tinc menys clar. Poso un exemple que no és el còmic, perquè després la gent no em surti amb la collonada que sóc un purista: la sèrie basada en la novel·la homònima de Stephen King La cúpula té, en la seva primera temporada, un argument clar i concís, amb ganxo, i a partir d’aquí els seus personatges interactuen traient a la llum, amb el pas dels episodis, secrets, mentides i suposades conspiracions que ajuden a especular sobre què pot estar passant realment. Aquí ningú sap el que passarà, els primers els mateixos guionistes, que ja em sembla fort, i els últims els personatges, que van més perduts que Belén Esteban en una biblioteca. Tot plegat em suggereix que The walking dead és una de les sèries més irregulars i més mal planificades que he vist mai. La part curiosa de tot plegat és que la producció és excel·lent i les escenes gore, del millor que s’ha fet a la televisió. Tot és una trampa, una cortina de fum per amagar la falta real de rumb i profunditat moral i reflexiva que pateix la sèrie des de gairebé el seu inici.
Per què, i tornant a aquest darrer episodi, realment m’haig de creure que Rick abandona a la seva sort la Carol, un dels personatges que més han evolucionat, precisament per haver fet el que ell ni s’ha plantejat perquè estava massa ocupat jugant a la granja de Pin y Pon? Carol, doncs, abandona el grup, almenys de moment, per una acció discutible i potser excessiva, no ho nego, però que no mereixia tant de càstig, cosa que reafirma tres coses: la poca veracitat dels fets en relació amb la realitat de survival horror que se’ns planteja (és l’assassinat punible si és en defensa dels teus?), el nul lideratge d’aquest Rick Grimes de pa sucat amb oli, i l’excessiu moralisme d’una sèrie que ha decidit no traspassar la línia i castigar a tot aquell que s’allunyi d’un correcte model de conducta familiar tipus. El que deia: Benvinguts a Zombieland!
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat