Les sèries de televisió policíaques tenen més anys que la Massiel i en Jordi Hurtado junts, però les que han agafat l’humor i la paròdia com a discurs narratiu no tant. Des de la sèrie original que va donar peu a la mítica saga cinematogràfica Agárralo como puedas, passant per l’inoblidable Sledge Hammer, fins a arribar al nostre impagable i absurd Inspector Vivancos, i sense oblidar -i escombrant una mica cap a casa- als polis més domèstics de les websèries Basauri Vice i Scalletti: Girona Connection, poques són les produccions televisives que s’han atrevit a fusionar els dos gèneres sense contemplacions. Però sembla que la cosa està canviant.
La Fox acaba d’estrenar Broklyn nine nine, una comèdia policíaca en format sitcom que ha deixat molt bones sensacions en els seus primers episodis. La trama ens presenta la comissaria del districte 99 de Broklyn, de la que sobresurt Jake Peralta, detectiu que no es pren gens en serio les normes. Aquesta serà una de les primeres coses que intentarà corregir el nou capità Holt, el primer oficial d’alt rang negre i gai. Andy Samberg i Andre Braugher lideren un xou que recorda a The Office en la seva realització i que es recolza fonamentalment en un humor molt ‘tonto’, quasi infantil, amb molt de flashback a tall d’insert (recurs habitual en les sitcom americanes), i amb l’histrionisme i l’estupidesa general dels seus personatges principals. Dann Goor i Michael Schur són els seus creadors.
A Touch of Cloth és un retorn a la comèdia americana absurda i surrealista dels germans Zucker, els creadors de Top Secret i Agárralo como puedas, però ara manufacturada des de les illes britàniques pel canal Sky1. En aquest cas qui agafa el testimoni és el conegut Charlie Brooker, pare de la molt recomanable Dead Set i de la més irregular Black Mirror. John Hannah és Jack Cloth, el seu principal protagonista, una mena de Frank Drebin de la policia anglesa que haurà d’investigar una sèrie de truculents assassinats en un univers absurd i delirant. La sèrie, que està estructurada en dos episodis per temporada, està a l’espera d’estrenar una tercera. Diàlegs impossibles, gags hilarants i unes interpretacions magnífiques en un intent més que lloable per recuperar una manera d’entendre la comèdia devaluada en els darrers temps per l’odiosa saga Scary movie i companyia.
La tercera proposta ve de la mà del veterà Alan Spencer, el pare de la mencionada Sledge Hammer. Bullet in the face és la seva nova criatura, produïda per la televisió canadenca IFC. Els seus al·licients? Un humor molt més fi i elegant que les dues anteriors propostes, molt negre, fruit d’unes trames també negres i força més elaborades, de les situacions que es plantegen i d’uns personatges caricaturitzats en el maniqueisme més extrem. Max Williams és Gunter Vogler, un sicari sociòpata a qui el seu cap, el senyor del crim Mr. Tanhaüser, traeix en un atracament. Com a resultat és ferit de gravetat en el rostre. Al despertar a l’hospital, descobreix que la policia l’ha fet passat per una operació de canvi de cara per obligar-lo a trobar, sota la identitat falsa d’un nou agent de policia, a Tanhaüser. Delirant plantejament, gran càsting amb un sempre estel·lar Eric Roberts com a malvat, i una estètica que respira del còmic des dels seus, aquests sí, deliciosos crèdits inicials.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat