Per ser la primera vegada que publico en aquest blog bastard, començo malament… he de parlar d’un joc que fa més d’un mes que va sortir, que ha estat rècord en vendes i puntuacions en la crítica especialitzada, un títol del qual han sortit mes notícies que d’en Bale aquest estiu. Aquest joc es diu GTA5, el sant grial de Rockstar.
La història ens posa en la pell de Michael, Trevor i Franklin, tres lladres amb vides i estils diferents que veuran encreuats els seus destins dins d’una Los Santos plena de vida; amb aeroports, botigues, joieries, clubs de striptease… Amb una història amb un toc noir i personatges ben caracteritzats, diversitat de cotxes i música de tots els estils. Tot a les nostres mans, com a excusa per realment cometre totes les perversions virtuals sense que el joc et jutgi (motiu d’unes vendes tan elevades).
El que no entenc són les notes… 10, 9,99 periòdic, 9,5! Aquest joc te una mitjana de 97 a la web Metacritic! Tot indica que el joc atropellador de prostitutes per excel·lència aspira a ser un del millors jocs mai creats. I això, fills, no es cert. Ni de conya.
Primer de tot, i ben clar: un joc en què sigui més divertit esquivar totes les missions marcades que no pas seguir-les, no pot tenir una puntuació de 10…
Segon tema: el joc és lent… molt lent. A causa de la limitació de les consoles actuals? Sí, però a mi em satura. No hi ha manera de poder jugar amb frenesí a 20 frames per segon. I per a un joc que es diu Grand theft AUTO, anar amb cotxe després de les primeres dues hores és un pal. Si a algú li agrada anar parant als semàfors, escoltant la ràdio, fent un cafè virtual, fer-la grossa… MÉS DE DUES HORES, que es compri una vida.
Tercer: un joc que es defineix com a llarguíssim, per un piló de missions secundàries inútils, no és un joc llarg, és una broma. Un joc amb missions secundàries (que no vol dir complementàries) MAI podrà ser un joc de 10.
I això en fa un mal joc? Per descomptat que no! GTA5 té molt bones idees portades a terme, com el fet de fer seguir tres personatges diferents en quasi qualsevol moment, molt ben implementat, pel meu gust. Les missions d’atracaments, molt bones, tant com avorrides les de preparació. La història, que, tot i no ser res de l’altre món i perdre força al final, ens regala moments molt i molt divertits. (El personatge d’en Trevor és molt maco, per cert.) Els moments de shooter estan ben implementats. Es veuen tet… això… volia dir: té models molt realistes! I realment no és un joc curt (12-20 hores).
No obstant això, la tònica no ha canviat des d’aquell GTA3. Agafo el cotxe, vaig del punt A al B, atropello una iaia, ve la bòfia, trec un llançamíssils, adéu poli, vaig del punt B a C. Cada cop amb una ciutat més gran, amb més llums i més maca. Però en el fons, el mateix…
En GTA5 ens trobem un joc continuista, divertit a estones, amb bones idees, problemes de rendiment, i fanatitzat per un moviment social, que, com en el cas d’Avatar, va necessitar mitificar una obra menor.
I això, nens, acabarà sent GTA5, una obra menor.
GTA5 ja està a la venda per a PS3 i X360
