Si tot va bé, quan llegiu aquest text ja estarà a la venda la nova Playstation 4 i, juntament amb el llançament el dia 22 de l’Xbox One, podem donar la next gen per inaugurada. La vuitena!
Moltes vegades, en aquest tipus de llançaments, surt molta gent amb comentaris com: “Ja?”, “una altra?”, “si m’acabo de comprar la 3!”. Sembla que se’n desprèn la impressió que les consoles arriben massa aviat, però jo personalment penso que arriben o just a temps o, en el cas de la de Microsoft, una mica tard.
L’anterior generació va sortir entre el novembre del 2005 i el març del 2007. Set anys, en termes tecnològics, són molts, i fa dos anys que ho notem –hi ha hagut algun bon llançament de 360 aquest any?–. Tot i que entenc que les marques no volguessin fer el salt a causa, sobretot, de la situació econòmica actual, ara la cosa començava a ser vital: jocs que no donen la talla ni gràficament ni en recursos, motors totalment desfasats… Cada cop costava més no voler veure que les consoles ens estaven quedant petites.
I és que la generació de la play 3 va néixer una miqueta tocada ja d’inici. El 2000 –quan es va començar a crear– hi havia memory cards, teníem internet, però molt i molt limitat, i els programadors estaven al servei de Sony –que tenia un domini absolut–. Amb cinc anys de creació i una bona economia global (2000-2005), van elaborar uns productes amb una realitat molt diferent de la que al final ha estat aquesta setena generació. Per acabar-ho d’arrodonir, han aparegut les tauletes, Facebook, Twitter i moltes eines en línia, que han canviat la manera que tenim de comunicar-nos i compartir tant els jocs com la manera de jugar o de valorar.
I aquest novembre del 2013 donem la benvinguda a una nova generació, més preparada, més humil, més americanitzada i segurament encara més forta en vendes que la setena. Presentem les dues AUTÈNTIQUES consoles de l’inici de la vuitena generació:
En el cas de la consola de Microsoft, ja la tenim des de fa una setmana entre nosaltres. I per ser un producte pensat amb el cul, promocionat per paràsits incapaços de transmetre idees i amb el suport d’una empresa que fa uns mesos que sembla més inútil que un directiu de Nintendo sense Red Bull, ha sortit prou bé. L’aparell, pensat com a consola i centre d’entreteniment, dóna la talla, sobretot als EUA, on tenen la qüestió de la televisió digital i serveis molt ben muntada, amb ESPN, Netflix… Aquí, tenim el Plus i para de comptar.
La 4 de Sony, a conseqüència de la bufetada que van rebre amb la 3, està molt més mimada i cuidada que la seva germana gran. Ha estat realitzada per primer cop per dissenyadors americans, deixant de banda sectarismes orientals, i està encarada als jocs i el seu entorn. A més, ha estat realitzada seguint els feedbacks de les empreses desenvolupadores, cosa que, per més estrany que sembli, no s’havia fet mai. Amb més potència que la seva competidora, i sense accions impopulars, la petita de Sony comença molt més forta que la ja importantíssima Xbox One.
La nova generació ja és aquí i molta gent es queixarà i s’emprenyarà, com els freaks que se sentiran estafats perquè ja no tindran jocs de la seva màquina; han tingut set anys per comprar material i gaudir-ne. Ara els llançaments de les consoles anomenades fins ara “actuals” començaran a morir, no de cop però sí sense pausa.
No obstant això, si tant us agraden els jocs, no patiu: segurament teniu molt de material per jugar encara de les ja velles consoles, moltes obres interessants i entretingudes com ara Portal i Red dead redemption, però els que vivim els videojocs, si podem, celebrem i comprarem la nova generació, ja que sempre intentem estar al capdavant del tren de l’oci electrònic, per poder gaudir des del primer moment de les seves cagades i i els seus premis.
Benvinguts a la next gen!
