Stephen King va escriure Carrie dins d’una caravana sense telèfon i amb les coses justes per menjar i sobreviure. Era la seva quarta novel·la i la primera per la qual va rebre un xec que el va ajudar a sortir de les penúries econòmiques que tenia amb la seva dona i que el va convertir en milionari de la nit al dia. El llibre utilitzava retalls de notícies de diaris, articles de revistes i cartes que portaven la trama de la protagonista cap a un clímax apocalíptic mai vist abans en què combinava la telekinesi amb una innocent festa de graduació d’institut i un bany de sang final espectacular. Les bases literàries de King eren clares: l’autor jugava sàviament amb els contes dels germans Grimm i la tradició innocent de la Blancaneu amb una mare possessiva que trencava el final feliç del conte de fades permutant-lo en un malson.
Com Steven Spielberg, Stephen King va saber combinar l’element 
fantàstic i de terror en els espais de consum de les ciutats americanes (centres comercials, cinemes o McDonalds), apropant el conte gòtic a l’home capitalista de finals del segle XX amb èxit enllaçant el seu univers amb el món del cinema, com la versió cinematogràfica de Carrie l’any 1976, dirigida per Brian de Palma, un director poc conegut a l’època que va aconseguir mantenir —i fins i tot arrodonir— la novel·la i que el catapultaria a la fama, i que es va convertir en un referent dels films de suspens postmoderns dels vuitanta i noranta.
Ara, trenta set anys després del deliciós clàssic de Palma, el cinema terminal de Hollywood s’ha atrevit sense vergonya a fer un remake de la pel·lícula. Sí, ja sabem que el 1999 es va estrenar The rage: 
Carrie 2, amb uns resultats desastrosos, però aquest nyap de la directora Kimberly Peirce ho supera tot i més.
No us faré perdre el temps; la Carrie del 2013 són pures escombraries. Un insult directe al cinema de terror. Ni la Chloë Grace Moretz, que fa de Carrie, ni la Julianne Moore en el paper de mare sectària fan res per ajudar que el film remunti. Les escenes estan focalitzades només en l’espectacle de la telekinesi amb una clara direcció cap a la massacre final com a espectacle, obviant la riquesa de la trama original i aconseguint que el públic exploti en rialles i s’enfonsi en la vergonya d’altri en estat pur, pel continu despropòsit de les escenes.
Inútil, estèril i inservible, aquest és el cinema que Hollywood s’atreveix a portar a les grans pantalles. No pagueu, si us plau, no pagueu ni un cèntim per veure aquesta immensa porqueria. A mi em va costar 14$ el dia de l’estrena a Nova York i de l’únic que en vaig treure l’aigua clara van ser els roncs guturals, desesperats i tremebunds de l’espectador que tenia al costat.
Que no es digui que no us he avisat.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo