Ambiciosa com cap altre el western Deadwood és un dels productes més espectaculars que ha donat la televisió contemporània, una sèrie amb la qual l’HBO volia sobresortir tal i com va fer amb The Sopranos, aquest objectiu el va aconseguir a mitges, artísticament Deadwood va ser un èxit absolut, comercialment va fracassar, tots els recursos que s’hi van abocar no van servir per convèncer als espectadors i la cadena més pacient va acabar claudicant. Deadwood es cancel·lava després de 3 temporades i 36 capítols memorables.
Deadwood és una no-ciutat, enmig del no-res i que es regeix per una no-llei, un punt de trobada de gent sense passat i amb poc futur que aterren a Dakota empesos per l’ambició en busca de l’or que hi ha als seus entorns. A Deadwood si agrupen buscadors d’or, jugadors professionals, estranys predicadors, pistolers exploradors, prostitutes i proxenetes que l’omplen de misèria, brutalitat, brutícia i una enorme sensació d’inseguretat. A partir d’aquestes premisses David Milch va travant el seu relat a partir d’escenes de duresa extrema i explícita, un estil que molts han definit com a “realisme brut”.
Deadwood té uns diàlegs absolutament treballats, un llenguatge veraç i realista. Així la sèrie ens mostra personatges com “Al” Swearengen (Ian Mchane) un despietat i maquiavèlic proxaneta que controla tota mena de tràfics a la ciutat i és en absència de política real l’amo “de facto” del poble, Seth Bullock (Timothy Olyphant) un comerciant que es veurà obligat a fer-se sheriff de la ciutat, Calamity Jane (Robin Weigert) la mítica exploradora o els pistolers Wild Bill Hickock (Keith Carradine), Wyatt Earp. (Gale Harold) o Charlie Utter (Dayton Callie). Però la sèrie ens ofereix també la sèrie ens ofereix personatges “no reals” inoblidables des del xinès MR Wu Keone Young, les prostitutes Trixe (Paula Malcomson) i Joanie Stubbs (Kim Dickens), el sicari Dan Dority (W. Earl Brown) o el doctor Cochran (Brad Dourif).
Amb tots aquests elements sobre la taula sembla impossible que es pugui cancel·lar una sèrie així, no sabem si la crueltat extrema de les escenes tirava enrere als espectadors, el to del llenguatge els incomodava o la trama no tenia suficients elements complaents, però el cert és que la equació entre audiències i inversió era deficitària i Deadwood no va arribar al final, una llàstima perquè sens dubte marcarà un abans i un després en el western i suposa la culminació de la desmitificació del gènere que van iniciar els mestres Sergio Leone, Michael Cimino, Sam Peckinpah o Clint Eastwood. Ens varem quedar sense final però el trajecte va valer la pena.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta