Amb The Wolf of Wall Street torna el millor Scorsese, torna en un terreny en què se sent còmode i dirigint un guió perfecte escrit magistralment pel creador de la magnífica Boardwalk empire, Terence Winter. La idea original de fer la pel·lícula és de Leonardo DiCaprio, que, després de llegir l’autobiografia de Jordan Belfort (editada en castellà per l’editorial Alienta), va perseguir el director de Nova York perquè la dirigís. L’home que va poder relatar des d’un vessant entre còmic i tràgic les històries de Henry Hill (Goodfellas) o ‘Ace’ Rothstein (Casino) era l’ideal per dirigir el biopic de Belfort. Scorsese accepta i narra la història utilitzant les seves millors armes: gran posada en escena, moviments de càmera elegants, tràvelings hàbils, ús intel·ligent de càmeres alentides, ús de la primera persona, interpel·lació a la càmera per part dels personatges, una banda sonora genial que acompanya la narració i una habilitat narrativa descomunal que permet que aquesta pel·lícula (de tres hores de metratge) sigui absolutament dinàmica i plaent per a l’espectador.
La pel·lícula ens parla de l’ascens de Jordan Belfort (personatge fet a mida per a DiCaprio), un broker de borsa sense escrúpols que crea una gran empresa de compra de valors (Stratton Oakmont) amb un grup d’amics. Belfort crea un imperi de diners des de la més absoluta de les amoralitats i, mentre s’enriqueix de manera desproporcionada, carda més que ningú, participa en les orgies més descomunals, pren tots els narcòtics possibles i viu una vida desenfrenada juntament amb els seus socis de l’empresa, alhora que la revista Forbes el reconeix com a triomfador i el bateja com el Llop de Wall Street. A banda de la vida de Belfort, el film també és una reflexió sobre una societat dominada per la cobdícia en què tothom vol ser ric i per ser-ho està disposat a trepitjar els altres sense cap remordiment. Aquesta reflexió la porta al camp de la comèdia més desgavellada, en què l’espectador es troba rient de situacions delirants (i en alguns casos moralment molt reprovables) com ara l’ús de nans com a dards d’una diana de velcro, masturbacions públiques en una festa, orgies gais perpetrades pel majordom o esnifades als culs de les prostitutes més elegants.
El film ens remet indefectiblement a Goodfellas, no només pels trets cinematogràfics que abans us he exposat, sinó també perquè són històries semblants. Tot i que canviem Little Italy pel Lower Manhattan, els gàngsters pels corredors de borsa, les pistoles pels telèfons i Joe Pesci per Jonah Hill, l’essència de la història és la mateixa i ens trobem les mateixes extorsions, estafes i robatoris. Els mateixos llops amb disfresses diferents.
The Wolf of Wall Street és el retorn del millor Martin Scorsese, un dels grans, que, de fet, diria que mai havia marxat.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta