Ja fa dos anys vaig escriure en aquest mateix blog una crítica de La dama de ferro, de Phyllida Lloyd, i la vaig titular La dama de ferro: Una pel·lícula de Meryl Streep. Els haig de dir que he estat temptat de titular aquest post de la mateixa manera, perquè el cert és que a la pel·lícula de Justin Chadwick no hi he trobat ni un punt de brillantor; en canvi, la interpretació d’Idris Elba em sembla molt destacable. Mandela: Long walk to freedom és un intent fallit de fer una pel·lícula interessant sobre l’excepcional història del darrer gran líder mundial.
El guió, basat en l’autobiografia homònima de Nelson Mandela, és obra de William Nicholson (Gladiator i Els miserables), un guionista amb cert recorregut que en aquest cas ha escrit una acumulació embafadora de dades i fets que només és justificable per l’ànsia d’explicar tots els aspectes de la vida de Madiba. Aquesta ànsia no deixa lloc a l’aprofundiment, la pel·lícula no entra a fons en cap aspecte de la vida del Mandela polític ni en els seus clarobscurs personals (va ser un brillant estadista pragmàtic, però no sempre era un sant). A aquests aspectes de guió hi hem de sumar una realització sense ni un punt d’originalitat, una idea narrativa canònica que no dóna lloc a sorpreses i uns subratllats dramàtics que voregen perillosament la carrinclonada. El resultat: un biopic a l’estil de recents i absolutament oblidables propostes com Diana, Jobs o La dama de ferro, i una pel·lícula molt allunyada d’altres bones pel·lícules del gènere com Lincoln, Il divo i Milk. Però Justin Chadwick la va encertar amb el càsting i va escollir com a protagonista un Idris Elba que broda el seu paper com a Mandela, tot i no tenir amb ell cap semblança física. L’actor anglès, conegut pels seus papers a la televisió en sèries com The wire o Luther, capta el caràcter de Madiba, els seus gestos, i fins i tot el seu to de veu; és aquesta interpretació la que permet que la pel·lícula flueixi més agradablement i hi dóna cert interès, a banda de la curiositat que pugui tenir l’espectador per conèixer com va ser la vida de Mandela, des de la seva posició política fins a la seva victòria electoral.
Si volem veure la vida de Mandela al cinema, sempre ens quedaran Invictus i el fantàstic documental Plot for peace, perquè Mandela: Long walk to freedom no deixa de ser un biopic que el talent d’Idris Elba ha salvat de la mediocritat.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta