Es preveu, segons diuen Marianico Rajoy i Artur SuperMas, que aquest any 2014 serà un any ple de joia, sexe i riquesa per a tothom. Bromes a banda, i a l’espera que arribi d’una vegada la fi del món, l’apocalipsi zombi o l’extermini alienígena, aquí us deixo una visió molt grosso modo dels films teòricament més esperats d’enguany, segons es comenta per la majoria de blogs i xarxes socials.
American hustler
Una de les darreres grans sorpreses del cinema americà i gran candidata als imminents Oscar. Un planter d’actors en estat de gràcia que protagonitzen un film d’aquells que remeten a uns sorprenents fets reals. Un parell d’estafadors (Christian Bale i Amy Adams) són obligats a treballar per l’FBI a les ordres d’un agent (Bradley Cooper) que encapçala una operació secreta amb la qual pretén enxampar mafiosos i polítics corruptes. David O. Russell (El lado bueno de las cosas, The fighter) escriu i dirigeix una de les grans i més esperades pel·lícules de l’any. Globus d’Or 2014 a la millor comèdia.
The monuments men
Una mena de brigada formada per soldats i historiadors de l’art que són enviats al front durant la Segona Guerra Mundial per rescatar el patrimoni cultural que els nazis pretenen destruir. George Clooney, al davant i al darrere de la càmera, encapçala un film basat en la novel·la de Robert M. Edse i en què també hi ha Matt Damon, John Goodman, Bill Murray i Cate Blanchett. Els violents d’en Kelly de les obres d’art.
Robocop
Un dels clàssics de la ciència-ficció dels vuitanta i una de les millors obres del seu director, el gran Paul Verhoeven, sembla que s’actualitza (¿?) de la mà del brasiler José Padillha (Tropa de élite). El controvertit remake (un dels més discutits per internet perquè és considerat dels més innecessaris i sobretot per la nova estètica de merda de l’armadura de l’agent Alex Murphy), arriba amb Joel Kinnaman (The killing), Samuel L. Jackson, Michael Keaton i Gary Oldman com a actors protagonistes. Tot i ser l’ombra de Verhoeven molt allargada, l’excel·lent tràiler ha desorientat el personal més crític.
Nebraska
És el nou i agredolç drama d’Alexander Payne (Entre copas, Los descendientes), un film que farà recordar a més d’un aquella entranyable The straigh story, de David Lynch. Un viatge d’un vell alcohòlic i el seu fill fins a Nebraska per reclamar un premi i sobretot arreglar assumptes pendents. Cal tenir-lo molt en compte.
Los mercenarios 3
Tornen a l’acció (o almenys a intentar-ho) i aquesta vegada amb la incorporació de cares noves com les de Harrison Ford, Wesley Snipes, Antonio Banderas i Mel Gibson. Si el primer episodi va tenir certa gràcia, el segon no va passar de quatre escenes i alguna aparició memorable (em refereixo, és clar, a la del sempitern Chuck Norris). Esperem que aquest tercer film, dirigit un altre cop per Simon West (The mechanic), i del qual ja s’ha confirmat que serà la darrera aventura dels ‘prescindibles’, sigui la millor de totes. Recordem que Willis va dir que estava fart de tanta xorrada geriàtrica (molts diuen que és perquè volia cobrar més), i que l’amic Arnie serà més protagonista que mai. Estarem atents.
Univers Marvel
La companyia s’ha proposat que el 2014 sigui l’any de les seqüeles innecessàries. La primera d’aquest lot és la continuació del reboot de Spiderman, aquesta vegada sembla que lluitant contra Electro, Rino, i amb les aparicions del Follet verd i el doctor Octopus. Uuuuuuh…! El director és el mateix de la primera part, Marc Webb, o sigui que és millor no esperar-ne gaire. Una altra segona part innecessària és Capitán América II: el soldado del invierno, i és que vista la soporífera primera aventura del supersoldat, l’únic al·licient d’aquesta seqüela sembla que és veure Robert Redford (i la seva cara pansida) fent de malvat. També arriba la segona part de la saga dels X-Men en els seus anys de joventut, amb X-Men: días del futuro pasado. La primera, siguem sincers, tampoc matava, cosa que pel que sembla ja és prou motiu per continuar donant vida a aquesta nova franquícia.
Altres films esperats… i no tant esperats
Menció especial mereix també l’adaptació del primer episodi de 50 sombras de Grey, el bestseller eròtic preferit per ingènues i insatisfetes que han fet sempre l’amor amb el llum apagat; Dallas buyers club, el film que donarà el seu primer Oscar a Matthew McConaughey, un malalt de sida que crea una xarxa de tràfic de medicaments per combatre les injustícies del sistema sanitari americà; Godzilla, la nova i pel que sembla espectacular revisió del gran monstre japonès per excel·lència; i finalment El amanecer del planeta de los simios, la continuació de la preqüela del clàssic de Franklin J. Schaffner i Charlton Heston. Tan innecessàries com incomprensiblement esperades són les també noves seqüeles d’altres sagues insofribles, com Resident evil VI (¿de veritat algú mira els nous episodis d’aquesta saga tan vilipendiada?), Els jocs de la fam 3: Sinajo o Sinsajo, o alguna cosa així, i el nou Transformers IV, que substitueix per fi el tita fluixa i patètic fill d’Indiana Jones, Shea Labouf (ja era hora!), per un de més competent Mark Whalberg com a actor protagonista.
Pel que fa a cinema espanyol i català, a banda del REC [4], de Jaume Balagueró, el punt i final a la saga de zombis o infectats de casa nostra, no hi ha films esperats. Bé, sí… Ventura Pons sembla que presenta nova pel·lícula… Com deia, simplement es fan bons films, i no tan bons, i la gent els va a veure o no.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat