Sempre he pensat que en els videojocs s’ha utilitzat malament el gènere de terror. Sí que es veritat que molts tenen tocs de terror, que s’aprecien en els personatges, l’ambientació o la història. Però, en el fons, pocs jocs poden transmetre la sensació real que volem sentir els aficionats a la por. Aquella angoixa de no saber on anar ni què fer, de sentir-se totalment vulnerable.
Jocs com Resident Evil, Dead Space, Fear… els considero més aviat jocs d’aventura o acció tematitzats amb un toc d’horror. Sí que t’aporten algun espant, imatges gore, o històries més o menys dignes, però hi ha una cosa que limita molt l’angoixa en aquests jocs: la vulnerabilitat dels enemics. Ja poden ser terrorífics els éssers, fantasmes, àliens… si tenim una arma anirem cap a ells i ens hi encararem per derrotar-los. Justament el contrari del concepte de la por.
Ara ha aparegut en la PS4 i fa un temps en PC el joc Outlast, un joc semiindependent, que agafa les teories que jo també defenso del que ha de ser un joc de terror i les posa en pràctica.
En el joc, som Miles Upshur, un periodista que ha rebut una informació molt interessant sobre Mount Massive, un psiquiàtric abandonat que va haver de tancar per situacions desconegudes encobertes a la societat i que ara ha tornat a obrir per fer “investigació i caritat”. Segons la nota, les coses que passen dins del manicomi no són normals. Miles s’acosta una nit a Mount Massive per descobrir els secrets del psiquiàtric… Ho sé, molt original no ho és, la història.
Tenim a les mans un joc en primera persona (com un REC en videojoc) i, com a arma, tan sols una càmera de vídeo amb visió nocturna (yeah!), per poder-nos amagar a les fosques. I simplement en el joc es tracta d’entrar al manicomi, investigar què es fa al centre, sobreviure i sortir. No ens podrem enfrontar a cap ésser que surti en el joc, tan sols podrem córrer, amagar-nos, esperar que passi el possible perill, i continuar investigant. A part, la visió nocturna consumeix les piles (?!) de la càmera, cosa que ens farà buscar aquest ítems per poder continuar veient-hi en la foscor i fugir amb més facilitat. Com us podeu imaginar, la sensació d’angoixa està molt ben aconseguida.
És cert que el joc és curt i en alguns moments pot ser desesperant. I que les bases les va marcar el seu germà gran, Amnesia. Però només per poder tenir la sensació d’alerta, i vulnerabilitat, en un escenari genial, macabre i sobretot que recorda la sèrie B americana, crec que val molt la pena provar-lo. Si podeu, a les fosques i amb auriculars. Genial.
Dotat d’un desenvolupament argumental molt digne, una música fenomenal i uns entorns magnífics i claustrofòbics, Outlast reafirma el naixement del gènere de terror.
Recordeu que si teniu la Playstation 4 i sou membres de Gold, Outlast és gratuït durant el mes de febrer.
