La sèrie comença a bon ritme, en una base d’investigacions científiques situada a l’Àrtic. Ha aparegut un estrany virus que ha afectat a 3 dels 120 investigadors que hi viuen i hi treballen. Dels tres només en sobreviu un, Peter Farragut. A continuació ens presenten un grup de científics especialistes en virus que treballen al CDC (Centers for Disease Control), alguna cosa així com Centre de Control i Prevenció d’Enfermetats, encapçalats per Alan Farragut, que són citats a anar a la base de l’Àrtic per mirar de control.lar la possible epidèmia. Si, en efecte, en Peter i l’Alan són germans. Comença Helix.
Es tracta d’una sèrie de ficció científica que intenta omplir el buit deixat per títols ja finalitzats com Fringe. Ens arriba de la mà de SyFy i del creador de la mítica Battlestar Galactica, Ronald D. Moore.
No és la trama més original del món, doncs de seguida ens emplaça a títols com La Cosa, Estallido, o inclús a títols més actuals de les epidèmies zombies, coma ara Guerra Mundial Z, però el seu doble capítol pilot ens deixa amb ganes de més.
La història es desenvolupa íntegrament a la base de l’Àrtic, evidentment un lloc de dificilíssim accés i de caràcter claustrofòbic amb uns passadissos llarguíssims i estrets que ajuden a augmentar la tensió, situada al mig del no res i amb unes extremes condicions ambientals.
El Dr. Alan Farragut (Billy Campbell, conegut entre d’altres per ser l’alcalde de les primeres temporades de The Killing) arriba a la base amb un equip format per la seva ex-dona, i ex-amant de Peter, Julia ( Kyra Zagorsky) i la seva alumna estrella, Sarah (Jordan Hayes). S’oloren triangle o triangles amorosos que s’aniran introduint a la trama principal.
Arribats a la mega-instal.lació àrtica, amb infinites plantes subterrànies, hi trobem al cap de tot plegat, el Dr. Hiroshi Hatake (Hiroyuki Sanada, vist a Lost) un asiàtic amb cara de dolentàs que ja et posa en alerta des del minut 1…., de seguida notarem la tensió i desconfiança que es respira entre els líders d’ambdós grups. Hatake amaga més que parla. Tant sols va admetent les veritats una vegada han estat descobertes.
Ja des del principi, barrejant-se amb la trama principal, hi trobem tot de sub-trames protagonitzades pels habitants de la base. En ella hi conviuen clarament 2 grups : al primer hi ha els que treballen a la base, no saben res del què realment hi passa, i en pateixen les conseqüències, i al segón, hi ha tot tipus de personal, tant científic com militar dels que no n’hi ha ni un que es salvi de la sospita de què amaga alguna cosa, cadascú va a la seva segons els seus interessos i desconfien obertament els uns dels altres.
A la base hi ha secretes investigacions militars, virus mutògens letals, investigacions ilegals en animals i potser també en humans per modificar l’ADN, etc…tot això embolcallat en una zona inhòspita en què un s’hi sent com a mínim…atrapat.
La fugida de Peter de la quarantena, ( amb una escena amb clara referència a Alien) i la por al contagi, desencadenarà una ferotge lluita per la supervivència entre els habitants de la base que no dubtaran a passar per sobre de qualsevol lligam d’amistat o solidaritat entre companys per tal de salvar la vida.
Una curiositat de la sèrie és que cada capítol correspon a un sol dia, per tant així vivim l’experiència d’un pseudo temps real. A mesura que passen els capítols, la trama es fa més complexa i els girs són més efectius, i on al principi tot són interrogants i en vols esbrinar els perquès, amb el seguiment de la sèrie t’acabes deixant portar per la història i descobrint totes les respostes al seu moment.
Trames interessants, ritme, bona ambientació, tensió, secrets, girs de guió, són alguns dels ingredients que trobem a Helix. A tot això li podem sumar que a gairebé tots els capítols acaben amb el que es coneix com a cliffhanger, una frase, imatge, escena o conjunt d’escenes que generen l’intriga suficient o que et deixen en shock a l’espera del proper capítol, aquells segons finals que t’empenyen a voler veure’n més.
Potser no és una gran sèrie, no té ni un guió brillant ni grans interpretacions, però si és una molt bona sèrie, on després d’un capítol, vols veure’n el següent.
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu