Black sails és la nova aposta de la cadena per cable Starz. És una sèrie de pirates de tan sols 8 episodis que ve per substituir la liquidada Spartacus. Malgrat que la venen com la successora de la dels gladiadors, la veritat és que tenen pocs punts en comú, almenys havent vist els tres primers episodis. Creada per Jon Steinberg (Jericho) i Robert Levine (Touch), amb el vist-i-plau de Michael Bay (ho sabem, les alarmes de perill no paren de sonar), l’estrena de Black sails ha resultat ser el millor inici d’una sèrie de la cadena. I ara la pregunta que us fareu: val la pena?
Sí: per l’argument
La història se centra 20 anys abans de L’illa del tresor, concretament a l’any 1715. És així, com en aquesta preqüela del clàssic de Robert L. Stevenson hi reapareixen personatges ficticis i emblemàtics com ara el Capità Flint (esperem que Toby Stephens ofereixi més carisma), Billy Boone (encarnat per Tom Hopper, una gran revelació) i John Silver (què voleu que us digui, amb aquesta imatge de Rafa Nadal ens costarà agafar-li carinyo). Fins i tot en el capítol pilot es fa referència al mític pirata Barbanegra, en un groller acudit de caràcter eròtic. Aquí, l’acció té lloc a l’illa de Providence, a les Bahames, regulada per pirates i tota sèrie de mercaders que viuen de proveir-los subsistències, i que és a punt de patir l’atac de la poderosa armada britànica, que pretén recolonitzar les illes caribenyes. També, paral·lelament, sorgeix la trama que portarà (ho esperem amb candaletes) els pirates a assaltar un galió espanyol, l’Arca de Lima, carregat d’or de l’Imperi. Recordem que som a l’any després de la capitulació de Barcelona i amb Catalunya arrasada per les forces borbòniques. Pensant-hi, vés a saber si bona part d’aquella riquesa prové de la nostra saquejada terra… I per això més d’un veiem més enllà de la bandera negra amb l’esquelet onejant al vent una altra bandera que s’albira a l’horitzó, aquella en què sobre colors de la sang vermella i l’or groc predomina una estrella. Venjança: doneu-los pel sac!
No: Spartacus?
Ni molt menys! Tampoc ho diem despectivament, però que no se’ns vengui el que no és. Que hi ha violència? És clar, però no més que a la majoria de sèries del moment, i si no fos per l’erotisme -l’altre element paradigmàtic de Spartacus– diríem que Black sails la produeix Disney. I, doncs, el sexe? També és recorrent, però ara per ara ens acontentem amb una escena lèsbica entre la bella Eleonor i l’exhuberant Max. Per sucar-hi pa. I quant a l’acció? Per ara, irrellevant la veritat. L’acció es tan lenta i poc espectacular que més d’un estem segurs que se sentirà més que decebut. I de pirates, el que es diu pirates, poca cosa té fins ara.
Sí i no: per Neil Marshall, el director
L’elecció del cineasta escocès per dirigir el pilot ha estat sense dubte cabdal perquè els Bastards ens fixem en aquesta nova sèrie de la darrera fornada. Com a director li tenim devoció (només per The descent i Doomsday ja mereix pul·lular en el nostre particular Olimp dels Déus). Com a realitzador, ha donat el millor de si i ha entrat als annals de la TV per la feina feta a Aguasnegras (Blackwater), l’episodi 2×09 de Game of thrones i que li ha merescut que el tornin a fitxar per firmar la batalla èpica que veurem en la 4a temporada de la sèrie que adapta els relats de George R.R. Martin. Malauradament, l’expectació era tan gran que ha donat peu a una certa decepció. Com passa sovint amb moltes sèries d’històries corals, la presentació i descripció de personatges pesa i si bé el pols narratiu és correcte i hi ha alguna escena de violència física ben rodada (el duel entre Flint i l’aspirant a capità), el resultat no passa de competent.
Sí i sí: per l’equilibri d’elements
Dit tot això, la sèrie promet com a proposta entretinguda i, fins i tot, divertida. Hi ha personatges que tenen carisma i poden donar molt més de si. La combinació de sexe i violència són un valor afegit que Starz sempre assegura i el disseny de producció està a l’altura, combina els efectes digitalitzats amb una ambientació més que reeixida (s’ha rodat en bona part a Ciutat del Cap, a Sud-àfrica). I és clar, la gran intro que precedeix els episodis és simplement magistral.
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn