American horror story coven ha arribat al final. Tercera temporada d’una sèrie concebuda com a blocs independents amb trames desconnectades i que ha portat crítiques favorables d’una certa part de la crítica televisiva americana. Aquesta vegada veiem com la sàdica Madame LaLaurie (Kathy Bates) es dedica a torturar esclaus o com Fiona Goode (Jessica Lange), que és la fetillera suprema, vol mantenir i lluitar pel seu estatus dins el coven (confederació de bruixes) a la mansió de Nova Orleans. Veiem mutilacions, vudú, tortures, necromància, disseccions, morts vivents, poder màgics i, com us podeu imaginar, víctimes socarrimant-se al foc. Una safata de plata amb àpats suculents per als amants del terror, deveu haver pensat de seguida. Tota una enganyifa.
Anem per parts. Qui són els seus creadors? Ryan Murphy i Brad Falchuk, els mateixos de Nip&Tuck i Glee. Pels que heu seguit les dues sèries sabreu que el fort d’aquests dos guionistes no ha estat mai la trama. Nip&Tuck va tenir alguns moments àlgids en episodis concrets en què explotaven la idea de l’obsessió per la cirurgia estètica però es perdia en les històries que proposaven, com si l’espectador hagués d’apartar grans pedres per veure el camí. Glee s’aguantava per la coreografia i les cançons i encara es pot veure mentre rentes els plats com a música de fons, ja que la trama avorreix. American horror story és més del mateix. I no ha canviat des de la primera temporada. L’espectador es troba davant d’uns what the fuck moments similars als de Californication. What’s next? (Què vindrà després?) La faran més grossa? Hi haurà més sang? Més sadisme? I les tortures? Oh, impressionant! L’embolcall, una atmosfera glam, amb imatges ben acolorides, estil The rocky horror picture show, moviments de càmera irracionals (zenitals, picats i contrapicats a dojo), atmosfera pop histriònica i gran paradeta d’orgull gai semblant als vídeos musicals de la Lady Gaga i que de ben segur fastigueja fins al moll la comunitat homosexual amant del terror, com a mi m’ha molestat.
Sense mapa de ruta, American horror story és una sèrie erràtica. Qualsevol cosa pot passar en qualsevol moment. La consistència i/o coherència és inexistent. Els senyors Murphy i Falchuck són pintors de grans parets. I la pintura que utilitzen és sens dubte la més barata. Què ens serviran a la quarta temporada? Àliens? Vampirs amb cues de cavall? Sangoneres galàctiques? A mi francament m’és igual. Seguiran fent el mateix; destrossar el gènere de terror a destralades. I el pitjor de tot és que els segueixo per escriure als Bastards.
Sóc massoca, sí. Em podeu insultar.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo