Diuen que “val més un roí conegut que un bo per conèixer” però no és així amb aquest darrer episodi de The Walking Dead. M’atreviria a dir que un dels pocs al·licients que m’animen a continuar mirant aquesta quarta temporada de la sèrie és, precisament, la novetat. Una novetat que ve de la mà d’uns personatges frescos i exprimibles que tot just se’ns acaben de presentar. Es tracta del trio format per l’Abraham, l’Eugene i la Rosita. La seva peculiaritat m’atrapa. Es tracta d’una de les colles de supervivents més eclèctica i heterogènia amb la que ens hem topat fins ara.
El Sargent Abraham Ford sembla tenir un únic objectiu: salvar el món. Però què hi ha rere tanta insistència? Ànsies per ser un súper-heroi-post apocalíptic? O ens amaga algun secret? Sorprèn la seva felicitat al matar a qualsevol zombi. Potser el seu somni era viure en una mena de videojoc real on poder escabetxar a tothom.
El segon personatge és Eugene Porter. Un científic que coneix la cura per l’epidèmia zombi, però no en pot donar cap detall ja que tot és confidencial. Un inepte total amb el maneig d’armes, però la possible salvació real de la humanitat. Reservat, amb un toc friki-nerdy-intel·lectual i conscient de la seva vàlua pel grup. Qui ens diu que en realitat la seva identitat no és falsa? I si s’escuda dient que sap la solució al virus per tenir protectors i continuar vivint?
I per últim, la divina Rosita Espinosa. Plena de glamur, o el màxim permès quan estàs en ple apocalipsis zombi. Gràcil en els seus moviments. Domina les armes, ja que no es despentina ni per liquidar a quatre zombis a la vegada. Aparentment reservada i poc empàtica. Falta veure què pot aportar a part del seu amor frustrat cap a l’Abraham. Esperem que el seu caràcter faci honor al seu nom.
En definitiva, són una colla de bastards gamberros. El trio revelació de la temporada. Ara fomen un grup més nombrós amb en Glenn i la Tara. Degut a la tossuderia d’en Glenn i a que es queden sense mitjà de transport, decideixen anar tots junts a buscar a la Maggie. A veure, tenim la cura, tenim l’esperit salvador de l’Abraham, però és igual, tots sabem que la bella Maggie és més important que l’extermini de la humanitat. Qui no lluitaria per ella?
Mentre, i segurament no gaire lluny del trio revelació, ens trobem un altre trio. En aquest cas es tracta de la “família feliç” que juga a les casetes. En Rick, la Michonne i en Carl viuen un petit parèntesi de felicitat que només es veu trencat quan el nom de la petita Judith es pronuncia. Però l’esperit de “família feliç” va creixent, i la relació d’en Carl i l’assassina de la katana no fa més que assentar-se, i més quan ella li confessa la seva vida abans de l’horror zombi, de com va ser mare i va perdre el seu fill André Anthony. Com ens trenca el cor, la Michonne, amb els seus petits gestos de mare cap a el encara irritant Carl.
I en Rick? On para? Cuidant de la nova casa i refent-se d’antigues ferides. Encara dubta de si ha de ser un nòmada etern o pot trobar un lloc en el que assentar-se per llargues temporades. Desperta, Rick, no hi ha esperança! Però no cal que li digui jo, això, ho veu al cap de poc. Un grup de supervivents, desconeguts per ell i per nosaltres, decideix ocupar la casa. Rick intentarà fugir per prevenir a la seva nova família, ja que els ocupes semblen de tot menys amistosos. Després d’una dilatada escena de “pseudo-tensió” la família al complet acaba escapant.
I ja estem de nou, tots a la carretera. En grups separats, és cert, però que acabaran trobant-se (ja friso per veure el duel Carol vs. Rick) i segurament hi haurà molt poques baixes (cóm pot morir tant poca gent en aquesta situació és un tema digne de debat). I s’acabaran retrobant tots seguint les vies del tren, seguint un missatge d’esperança i salvació. No n’heu après prou, ja de Woodbury? O és que sou tan innocents que creieu que hi ha una sortida? Un oasi al mig del desert? El que trobareu al final de les vies del tren no serà més del que ja teniu: la desesperació absoluta, la foscor i la mort.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752