Alguns dels crítics amb Lights Out afirmaven que el tema de la sèrie era massa recorrent, que la sinopsis (un boxejador retirat, arruïnat per culpa d’un entorn d’incompetents es planteja tornar al ring) ja l’havíem acabat de veure a The fighter de David O. Russell i que Justin Zackham no aportava res de nou amb aquesta sèrie. Però aquest plantejament és excessivament reduccionista i Lights Out és una obra més important del que aquestes crítiques plantegen. De fet la boxa ha estat un tema recorrent en el cinema per exemplificar molts aspectes de la vida, des de la pujada i descens d’un ídol (Cos i ànima –Body and soul-), a les resurreccions (El campió –The champ-), els descensos als inferns (Somebody up there likes me), l’estigma social (Hurricaine Carter) o la brutícia del negoci (Més dura serà la caiguda –The harder they fall-). La força metafòrica de la boxa i l’enorme seguiment que aquest esport ha tingut en molts intel·lectuals com Hemingway, Mailer, Cortazar, Nabokov, Vian, Gay Talese o Joyce Carol Oates l’ha fet un tema recorrent i un subgènere cinematogràfic de gran entitat.
Lights out assumeix aquest cànons i els explota de nou amb la originalitat de ser un producte televisiu. La seva naturalesa episòdica li permet ser més subtil, més pacient i més detallista alhora d’explicar les contradiccions i els problemes que es plantegen del boxejador Patrick “Lights” Leary (Holt McCallany).
La sèrie s’inicia amb una magistral seqüència en la que veiem “Lights” damunt d’una llitera, ple de ferides i cops mentre la seva dona (infermera de professió) li aplica les primeres cures. A partir d’aquí deduïm que Patrick ha perdut la seva defensa pel títol en un combat que tenia controlat pels punts i que el seu afany per buscar el KO li provoca una derrota i també l’ultimàtum de la seva dona Theresa (Catherine McCormack) perquè deixi la boxa. A partir d’aquí una el·lipsi ens transporta uns anys després amb un “Lights” retirat, que dirigeix un gimnàs rònec de boxa i que s’adona que els molts diners en que va comptar durant la seva carrera ara han desaparegut per culpa d’un germà inepte al que Patrick ha fet cas massa vegades. Ara es planteja realitzar tot tipus de treballs per mantenir el tren de vida que portaven ells i sobretot la seva família: des d’humorista en un bingo (interessant homenatge a Jake LaMotta i Raging Bull), publicitat o cobrador de morosos amb mètodes poc subtils mentre es veu amb la disjuntiva d’acceptar tornar a boxejar obsessionat en arreglar l’error que li va fer perdre el títol.
Tot i que els arguments tenen un cert regust a Déjà vu, la profunditat del tractament, la narrativitat dels capítols i les bones interpretacions de Holt McCallany, Catherine McCormack, Pablo Schreiber i Stacy Keach, fan de Lights Out una molt bona sèrie que tot i ser cancel·lada a la primera temporada per falta d’audiència aconsegueix tancar el cercle de manera més que interessant amb un molt bon darrer capítol i una molt bona escena final. Una sèrie a reivindicar i com tantes altres injustament cancel·lada.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta