Aprofitant la visita a Girona del mag Zuckerberg durant el Mobile Word Congress he recordat l’excel·lent film de David Fincher sobre la creació de Facebook, The social network. Allà es mostrava també la disputa sobre els drets d’autor de la major xarxa social dels seus dos creadors: per una banda, la ment pensant Zuckerberg, i, per l’altra, el finançador de la idea, Saverin. De rebot em ve al cap el nefast biopic sobre Steve Jobs, creador de l’univers Apple i competidor directe, en tots els sentits, de Bill Gates, pare de Windows. Si ens imaginem aquestes disputes en un futur no gaire llunyà amb els protagonistes acostant-se a la tercera edat, tenim El poder del dinero (Paranoia).
El seu argument és el que menys importa. A qui interessen les baralles entre empreses per aconseguir ser més rics? A qui importa saber per què hi ha gent obsessionada a tenir poder? Si us interessen aquestes respostes, val més que feu una ullada a la segona temporada de House of cards,perquè a El poder del dinero no hi trobareu les respostes, sinó que hi trobareu badalls i avorriment. Per acabar-ho d’adobar, han volgut crear un ambient de misteri, tipus The net (1995) sense arribar al seu nivell, i això que no era per tirar coets (bé, sí, un coet al cul de la Bullock, a veure si topava amb en Cuarón a l’estratosfera i ens deixaven en pau d’una vegada!).
Em centro. El pitjor d’El poder del dinero (sí, nois, encara podem anar més malament) són els actors crepusculars que hi apareixen, suposo que empesos per motius econòmics. No hi veig cap més explicació. Les tres icones bastardes queden ben retratades:
Richard Dreyfuss – L’innominable el va situar a l’univers bastard amb Jaws (1975) i al purgatori cahierista amb Close encounters of the third kind (1977). Tot i haver-lo recuperat Alexandre Aja en un paper-homenatge a la gran Piranha 3D, aquí s’arrossega literalment per la pantalla. El seu esforç l’acaba salvant pels pèls de la vergonya més lamentable.
Gary Oldman – Si continua així, aviat compartirà amb Nicolas Cage el trist honor de ser el més gran dels perdedors. Té la sort d’haver pogut triar últimament algun paper de categoria, com el de George Smiley a Tinker tailor soldier spy (2011), però ara va escollint algunes cagarades com Robocop, Guns girls and gambling i aquest El poder del dinero que l’acabaran enfonsant, si es despista.
Harrison Ford – Realment el títol original del film, Paranoia, explica el que li està passant, al recordat Indiana Jones i l’enyorat Han Solo. Després d’encadenar una gran quantitat de personatges atractius durant tres dècades, ara a la vellesa (72 anys) sembla que no troba papers a la seva mida. Sort que participarà en Los mercenarios 3.
De la jovenalla que forma part del repartiment no cal parlar-ne, estan tots correctes en un producte que no agradarà al jovent ni al públic adult. De fet, encara no sé a qui pot anar dirigida aquesta pel·lícula; segur que al públic bastard no. Per tant, què fem publicant aquest post? Tot plegat, una punyetera paranoia.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1