Intelligence és una sèrie de la cadena americana CBS que combina tecnologia, acció, conspiracions polítiques i aventura. Amb aquesta premissa la sèrie ha tingut una de les millors estrenes de la temporada als Estats Units, ja que el pilot va tenir una audiència de més de 17 milions de persones, tot i que va tenir després una dràstica baixada al segon capítol, que ja només va ser seguit per poc més de sis milions d’espectadors. Ja se senten veus d’una cancel·lació quasi segura, per tant qui decideixi seguir-la que no li agafi gaire carinyo…
El seu principal reclam recau en la figura de Josh Holloway, l’enyorat Sawyer de Lost, com a protagonista principal. Holloway és Gabriel Vaughn, un heroi de guerra que porta un microxip implantat al cervell que li permet estar connectat en tot moment a la xarxa d’informació global, tenir accés a totes les bases de dades, connexió directa amb els diferents satèl·lits, aplicacions i tecnologies del govern americà. És l’arma secreta de l’Agència de Seguretat Cibernètica del govern i té darrere seu tot un equip d’intel·ligència que treballa per fer front als perills que amenacen la nació. Un cop implantat el xip descobreixen que aquest va més enllà i que la ment de Gabriel pot moure’s per una mena d’escenari virtual creat amb totes les dades a les que té accés.
Gabriel és, doncs, un superagent d’intel·ligència. Però és un agent imprudent, impulsiu, de caràcter imprevisible i que es passa les normes i els protocols pel “forro”, per tant, la seva cap i directora d’agència, Lillian Strand (Marg Helgenberger, a qui coneixem pel seu paper de Catherine Willows a CSI), li busca un guardaespatlles per tenir-lo controlat i vetllar per la seguretat de l’arma més cara de l’agència, l’agent del servei secret Riley Neal (Maeghan Ory). Resulta com a mínim significativa l’elecció de l’agent Neal, ja que no s’entén com una dona que no deu arribar ni als 55 kg ha de protegir un heroi de guerra, així que segurament l’han triat per poder explotar el tema recurrent de la tensió sexual no resolta entre els protagonistes…
Gabriel arrossega un trauma del passat. La seva dona i companya a la CIA va desaparèixer uns anys enrere mentre estava infiltrada en una missió de terrorisme i de qui se sospita que va canviar de bàndol. Per tant, Gabriel no dubtarà a fer servir les seves habilitats per mirar de trobar-la.
Com a tota sèrie on es tracta de salvar el món, hi trobem els bons, els americans (tot i que també es mostra el típic doble joc i les corrupteles internes pel bé de la majoria o per evitar mals majors), i els dolents, que últimament totes les sèries posen l’ull al continent asiàtic i aquí els dolents i la principal amenaça són els xinesos.
Una curiositat, que ha sortit a diferents mitjans, és que en el tercer capítol els guionistes han comès el típic error de rigor històric i han situat una operació de l’FBI a Madrid, on s’han abatut cinc membres d’un grup terrorista basc i mostren les fotos dels integrants, que són els típics bascos fills de pare i mare musulmans, mare musulmana i pare basc, o al revés, ja que tots cinc tenen uns trets àrabs evidents.
Ens trobem davant d’una sèrie procedimental de 13 capítols autoconclusius, on a cada capítol han de fer front a una amenaça i evidentment ho aconsegueixen, amb uns capítols plens d’acció, en què el més petit dels destalls, per insignificant i inversemblant que sembli, serveix a Gabriel per resoldre el cas. I com que ho han de fer en 45 minuts que dura cada capítol , l’excés d’informació i la rapidesa amb què aquesta es dóna fa que l’espectador a vagades es perdi (sobretot si la mira en VOS) enmig de diàlegs farcits de terminologia cientificomilitar.
Per acabar, diria que Intelligence és una sèrie que passarà sense pena ni glòria, ja que ni enganxa ni molesta molt. És una sèrie correcta, que no avorreix però que tampoc aconsegueix que et moris de ganes de veure el proper capítol. Potser la millor manera de veure-la és en marató, uns quants capítols seguits, perquè si has d’esperar una setmana per veure el següent capítol, pot passar que te n’oblidis… Almenys això és el que m’ha passat a mi.
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu