River of fundament és el nou projecte que Matthew Barney va presentar el 14 de febrer passat al BAM (Brooklyn Academy of Music) de Nova York i que arriba avui, 16 de març, a Europa a la Haus der Kunst a Munich. Es tracta d’un film artístic de gairebé sis hores de duració que l’artista va realitzar des del 2007 fins al juny del 2013. Matthew Barney és més conegut pel Cremaster cycle (1994-2002), un cicle dividit en cinc parts diferents i també de llarga duració (set hores aproximadament). Ja des de ben jove es considerava un artista revelació i les seves obres es van presentar a les galeries més prestigioses de món, però des del Cremaster cycle se’l va arribar a posicionar com el millor artista del seu temps.
Un dels problemes a l’hora d’explicar l’obra de Barney és com classificar-les perquè treballa amb disciplines molt diferents: escultura, dibuix, fotografia, vídeo, que s’exposen conjuntament en les seves (vídeo-) instal·lacions. Tant el Cremaster cycle com River of fundement són les obres que tenen una narració més evident tot i que no segueixen, en cap cas, les bases del cinema tradicional, per això costa anomenar-les pel·lícules. Un altre motiu pel qual queden desvinculades del món cinematogràfic és la seva distribució: aquestes peces s’han presentat exclusivament (amb alguna excepció) en sales de museus i no en les de cinema, perquè com ja he dit, no són films comercials ni tampoc dirigits a tots els públics.
El cos és un dels protagonistes i hi dedica totes les seves energies a Drawing restraint, en què la resistència que s’autoimposa és el mitjà per crear les seves obres.
Normalment el seu procediment de treball és similar, tot i que ha anat evolucionant al llarg del temps: fa una gravació de les seves performance mentre desenvolupa una acció que el portarà a obtenir un resultat, un producte (escultures, dibuixos…) i que després es presentaran juntament amb el vídeo a les exposicions. Si bé els primers treballs eren més aviat d’una relació íntima entre l’artista i les obres, sense incloure públic a les seves accions performatives, últimament, i sobretot en l’últim projecte River of fundement, el públic és una part essencial que participa de l’obra i es converteix fins i tot en personatge.
River of fundament està basat, en bona part, en la novel·la Ancient evenings, de l’escriptor americà Norman Mailer. De fet, el mateix autor va ser el que va proposar a Barney de fer-ne una adaptació cinematogràfica i van començar a projectar la idea el 2007, el mateix any en què l’autor va morir. Va ser així com l’artista va haver de partir des de les propostes fetes fins llavors. Probablement el projecte hauria seguit una trajectòria ben diferent si Mailer hagués continuat en vida, com apunta el mateix Barney, però també és veritat que Norman Mailer sabia perfectament a qui estava proposant aquesta idea i a més ja havia participat en un dels episodis de la saga Cremaster (C2) donant vida al mag Harry Houdini. Altres actors que apareixen al llarg del film són Aimee Mullins (que ja havia participat anteriorment al Cremaster), Paul Giamatti, Maggie Gyllenhaal, Elaine Stritch, Ellen Burstyn, Joan la Barbara, Salman Rushdie, Debbie Harry, Dick Cavett, Lawrence Weiner, Larry Homes, John Buffalo Mailer, entre d’altres.
El protagonista d’Ancient evenings és Menenhetet I, que fa servir màgia i trampes per poder-se reencarnar tres vegades a l’úter de la seva dona (que s’acaba convertint en la seva mare). En cada intent de reencarnació, els morts vivents han de travessar un riu d’excrements per aconseguir arribar a la nova vida amb l’objectiu de canviar el seu estat corpori i poder convertir-se en faraó. En el tercer intent, Menhenetet es queda atrapat a l’úter sense assolir el seu objectiu. La novel·la va ser considerada per Mailer com la seva obra més aconseguida però en canvi la crítica ha sigut sempre molt dura. Sembla que River of fundament dóna el mèrit que l’autor li havia atribuït i tot i així les crítiques de l’obra de Barney han sigut, com sempre, de tots colors i és que una cosa és segura: les seves peces no deixen indiferent a ningú.
El film segueix la mort i la reencarnació de dos personatges, un és entès com Norman Mailer (que té més sentit si pensem que va morir de veritat) i l’altre personatge és un cotxe antropomòrfic. Els cotxes s’han convertit en una distinció iconogràfica, un motiu barneyà que ressalta un dels tòpics de la cultura americana. S’ha definit com una òpera musical de zombis, una obra escatològica que recupera el llenguatge del Marquès de Sade o de Mel Brooks, un tribut a Norman Mailer i els grans escriptors americans (hi ha diverses referències a Hemingway, Walt Whitman, Burroughs i demés) però el que continua apareixent i que ja sembla que és una tònica des del Cremaster cycle, una altra distinció de la iconografia barneyana són les constants referències al paisatge i la cultura americanes.
El film es divideix en tres parts: REN, KHU i BA que tenen lloc en tres ciutats diferents: Los Angeles, Detroit i Nova York, respectivament. Cada part va consistir en una performance a l’aire lliure que més tard es va incloure en la part del film. Com he esmentat anteriorment, les performance constaven d’un públic que apareix a la pel·lícula com a personatge. Els rius i les vies (autopistes de LA, el River Rouge, l’East River de Nova York) són el que dominen el paisatge, evocant rius d’excrements com els que Mailer descriu a la seva història i que condueixen el protagonista des de la seva mort fins al seu renaixement.
És interessar pensar en les idees de destrucció, mort i regeneració lligades a les mateixes ciutats on es desenvolupen les accions. És inevitable pensar en Detroit com una ciutat que més que renéixer està en fase de mort agònica, que temps enrere havia gaudit del gran auge de la indústria automobilística americana i que Barney evidencia posant un automòbil com a protagonista principal. Aquest davallament de la ciutat de Detroit el veiem molt ben representat en el documental Detropia, podeu llegir l’article de Víctor González que va descriure’l com «la pornografia de la ruïna», i que em sembla una descripció fantàstica per a River of fundament.
Si heu aconseguit arribar fins a aquest punt, felicitats. Només uns quants bastards en serien capaços. Trobaràs alguns enllaços més amb el tràiler i altres projectes del mateix artista. Si t’ha interessat el tema o has tingut un mínim de curiositat, el millor per entendre la seva obra és començar llegint sobre Drawing restraint, mirar el Cremaster cycle a Youtube amb una qualitat nefasta (però serveix per fer-se’n una idea) i consultar les webs que el mateix artista ha dissenyat. Si ets un friqui com jo, agafa un Ryanair i vés a Munich: l’exposició a la Haus der Kunst durarà fins al 17 d’agost.
http://www.cremaster.net
http://www.drawingrestraint.net
http://www.youtube.com/channel/UC8eQztfFuj_sDPhAFyXm12Q (trailer)
http://www.bloomberg.com/video/-river-of-fundament-charlie-rose-02-14-4pNFKNmuSO2WIrwfHdVjpA.html (trailer llarg + entrevista Barney)
http://www.hausderkunst.de/en/agenda/detail/matthew-barney-river-of-fundament-22/?no_cache=1
