S’han dedicat moltes exclamacions de sorpresa al darrer episodi de The Walking Dead, The Grove. Les xarxes socials n’anaven ben carregades. Però, ens pot deixar bocabadats, a hores d’ara, aquesta sèrie? Què és el que ens pot fer despertar d’aquesta llarga letargia que està essent la quarta temporada? I encara més: hem de creure aquests crits d’estupefacció que circulen per les xarxes?
A The Grove tenim com a protagonistes a la família nombrosa formada per la Carol, en Tyreese, la Lizzie, la Mika i la Judith. Tots ells, i com la resta de protagonistes, van en direcció a la nova promesa de salvació, Terminus.
Tot el capítol ens serveix d‘avantsala per preparar l’horror que arribarà al final de l’episodi. Anem a pams. La Carol no es pot treure del cap la mort de la seva filla Sophia, i les noves filles adoptives, Lizzie i Mika, són un recordatori constant de la seva absència. Les dues nenes no estan fetes per aquest món apocalíptic, tenen massa bondat al cor (de moment) i l’únic que pot aportar aquesta bondat és una mort prematura. Tyreese pateix de febrades i no es pot treure del cap a la seva estimada, ara morta per la Carol The Killer, Karen. I la Li’l Asskicker, Judith, és la única que sembla aguantar com una autèntica veterana. A grans trets es mouen entre el cansament, la desgana i el pessimisme. Fins que troben una casa prou ben protegida on poder descansar i, com ja va passar amb l’equip format per en Rick, la Michonne i en Carl, la idea d’establir-s’hi a llarg termini passa per les seves ments. Però com ja sabem, res és tan fàcil com sembla i de seguida, una altra família que podria haver retrobat la felicitat, queda destrossada. Fins aquí tot normal, un capítol més de buit Talking Dead.
Un dels aspectes que més es remarca és la dualitat entre les dues germanes. La Mika passa a ser la deixeble perfecta de la Carol. Tot i el seu neguit, aconsegueix acabar amb la vida (o no vida) d’un zombi i un cop l’ha mort es queda amb la consciència tranquil·la ja que ho ha fet pel bé comú. Assimila el canvi i passa de ser una nena innocent a prendre consciència d’on es troba i com actuar per salvar-se el coll. Totalment en contraposició trobem a la Lizzie, la que juga i parla amb els walkers, la que creu que són humans que només han patit un canvi minúscul que els fa lleugerament diferents als humans. Els walkers la criden i volen que passi a la banda dels no morts. És aquest “lleuger” canvi de viu a mort el que la fascina. I just quan la Carol creu que ha fet entendre a les joves com s’ha de sobreviure, la Lizzie ens regala un dels moments més impactants de la temporada: ha matat a la seva germana i vol que ressusciti com a zombi. Quin delit veure les petites mans de la Lizzie ensangonades i la cara de pànic de la Carol i en Tyreese al veure que, a més la propera víctima era la Judith! Només amb això ja haurien salvat el capítol. Però no, no n’hi ha prou, que per algun motiu la temporada ha sigut lenta, per guardar-ho tot pel final. La Carol the Killer, com ja sabeu o intuïu, acaba matant a la petita Lizzie. Ha sigut una decisió consensuada amb en Tyresse. I la mata amb rapidesa, mentre la criatura està d’esquenes, mirant les flors i pensant que el que ha fet ha sigut, també, pel bé comú. La bogeria de la petita els podria haver matat també a ells. Ara no hi ha dubte que l’autèntica supervivent és la Carol. Sang freda, tot i el dolor. Practicitat. Fermesa en les decisions. I tot i així no deixa de ser qui un dia va ser, manté el dol i les emocions a flor de pell.
El que està clar és que només hi ha dues maneres d’acabar després d’una invasió zombi : o bé essent un supervivent del més pràctic i letal o bé boig, com ja li va passar a en Morgan al brillant capítol Clear (està boig o realment és el més sensat de tots?).
L’episodi acaba amb la confessió de la Carol a en Tyreese. Ella va matar la Karen i en David. I en Tyreese ens demostra que també ha canviat. No reacciona colèricament ni es deixa endur per la ira. Perdona però no oblida.
La pregunta que em balla pel cap és per què causa tan de revolt aquest episodi? Entenc que la mort de Mika a mans de la seva germana ens alteri, per inesperat i més venint d’una criatura. Però la decisió de la Carol és al que hauríem d’estar acostumats. Ens sorprèn allò que no ens hauria de sorprendre. Recordem que el més perillós en una invasió zombi és, sempre, l’home en contra del propi home. Estem en un estat molt avançat de la invasió, i totes les decisions haurien de ser molt mes dràstiques. I que consti, no em queixo de l’episodi, al contrari, l’únic que el reclamava amb una mica d’anterioritat.
Ja va essent una tradició que The Walking Dead ens deixi el millor pel final. A dos episodis de tancar la quarta temporada és quan comença a arrancar. Ens deixaran expectants a l’últim episodi quan arribin a Terminus. I tindrem una cinquena temporada amb aquets nou indret com a escenari principal. Us sona?
A favor: La imatge realment corprenedora de l’episodi és la Lizzy, jugant al jardí de la casa a fet i amagar amb un zombi. Una estampa idíl·licament macabra. I a banda, els zombis socarrimats al més pur estil “chococrispies”.
En contra: Tota la primera part de l’episodi per crear l’ambient de tensió, seguint les dinàmiques dels capítols anteriors. Com ja he dit, es reserven tota l’acció pura i dura pel final. Acció i drama, ja que també assistirem al retrobament. O canviaran i ens sorprendran, així, inesperadament?
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752