Ser immortal és un desig o una maledicció? Tot i no tenir-ne resposta ens anem plantejant la pregunta perquè el que sabem és que no volem morir. Bizantyum, la nova aventura de vampirs de Neil Jordan després de Interview with the vampire (1994) ens explica el punt de vista dels que mai moriran, a no ser que els decapitin, i sembla que la cosa no pinta gaire bé. Viure més de dos-cents anys i mantenir tots els records és una tortura, això és el que li passa a Eleonor, Saoirse Ronan , adolescent eterna que no pot oblidar les misèries i desgràcies que ha viscut. En el seu record no hi ha felicitat i en el futur no hi veu res positiu, tot és foscor. Ella, tal i com feia Sang-hyeon, el capellà vampir de Thrist (2009) de Park Chan-work, s’alimenta de les persones que estan al final de la vida i que accepten la pau que la vampira els ofereix. La seva germana-mare, Clara, és tot el contrari, ella és despietada i mai en té prou, ni de diners ni de sang. La necessitat i el plaer és barregen sense deixar lloc al remordiment, tot el que fa està justificat. Clara, com si del personatge de El Jueves es tractes, exerceix la prostitució a tort i a dret per mantenir econòmicament la família, fins i tot munta un prostíbul d’allò més productiu que manté a ratlla amb fermesa i dignitat.
Jordan es mou entre el romanticisme intrínsec en qualsevol història de vampirs, no l’endolciment malaltís dels darrers productes teenegers, i la reflexió sobre la soledat i el desig de morir acompanyat. Quan Eleonor allibera del patiment a les seves víctimes aquestes la reben com un àngel, com una companya en aquest impàs enigmàtic.
El paper de la dona en aquest món no varia molt del dels mortals, al final del film la ploma de Moira Buffini, escriptora de l’argument i guionista de Jane Eyre i Tamara Drewe, reivindica la dona com vampira de ple dret en una jerarquia purament masclista regida per lleis a favor de perdurar a supremacia mascle. Podran les dones de Byzantium sortir-se amb la seva? La Lilith de True Blood o de Frigh Night 2 
ho feien prou bé, no? Doncs aquí no deceben. Saben el que fan!
Els grans encerts del film són una estètica inquietant i acurada, una història interessant i, sobretot, el seu repartiment: des de ja anomenada Saoirse Ronan, coneguda per Lovely Bones de Peter Jackson o Atonement de Joe Right, passant per la exuberant Gemma Artenton (Tamara Drewe, Runner Runner) fins uns secundaris de luxe com Caleb Jones, el nou Brad Dourif, (Antiviral) o Sam Riley (On the road, Control).
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1