Dr. Lecter is back! La 2a temporada d’Hannibal ha començat d’una manera espectacular, amb la millor recepta, posant tots els ingredients ben condimentats sobre la fusta de tallar i amb els ganivets ben esmolats. Amb els primers capítols de la 2a temporada, ens adonem de seguida que la 1a temporada només van ser uns humils entrants a l’univers Hannibal, i que els plats forts encara estan per arribar.
Bryan Fuller ens ha preparat un menú degustació de 7 plats o 7 temporades. El creador de la sèrie Hannibal sempre ha dit que té pensada la sèrie per tal que tingui aquesta durada, no sé si ho aconseguirà, però jo el deixaria anar cuinant a foc lent… que els fans ens ho menjarem, amb patates o sense.
La 1a temporada (de la qual el bastard Jep Soler ja ens va parlar), va tenir un nivell irregular, si més no al principi, però a mesura que el personatge del Dr. Lecter anava guanyant protagonisme, la sèrie va anar guanyant entitat i el nivell va pujar considerablement. L’audiència, però, no la va acompanyar i va (vam) patir fins al final per aconseguir la renovació. Als Estats Units s’emet per un canal en obert, però no és una sèrie pel gran públic i és gràcies al boca-orella quan la sèrie comença a despuntar. Les seves escenes carregades de tensió, sang, terror, misticisme i angoixa atrapen els fans i ja no els deixen anar.
Hannibal és una de les sèries més estimulants del panorama serèfil actual. És arriscada, elegant, amb una fotografia espectacular, detallista fins a l’extrem, amb una cuidada banda sonora i una posada en escena que tracta els crims com si fossin obres d’art. Aconsegueix que veiem bellesa en l’horror, en el crim, en la sang. És una reformulació del terme guilty pleasure, perquè experimentem un plaer culpable quan disfrutem amb unes imatges que ens haurien de produir fàstic, horror. Cada vegada que el Dr. Lecter es posa el davantal, un somriure nerviós i maliciós es dibuixa en les nostres cares. Sabem que el menú serà exquisit i fem càbales sobre la procedència dels ingredients. M’agradaria destacar una fantàstica frase que diu als comenssals en un dels seus àpats: «Els assseguro que res del que veuen en aquesta taula és vegetarià …»
El nivell de la 1a temporada va anar in crescendo fins a arribar a un dels millor finals de temporada que he vist últimament.
Hannibal ha tornat, i ho ha fet per la porta gran, sense censura, sense concessions, més fosca que mai, més tètrica que mai, fins i tot un punt gore, i deixant molt clar cap on vol anar. Alguns la tracten de pretensiosa, i potser ténen raó, però és una pretensió basada en la fe que els creadors ténen en el seu producte. S’agraden, creuen en la història, creuen en la seva manera de mostrar-la i ho seguiran fent sense ruboritzar-se. En cada escena, en cada pla, en cada diàleg es reafirmen en la seva manera de fer i no sabem fins on són capaços d’arribar. En alguns capítols, fins i tot abans del primer fotograma ens trobem un avís de contingut violent explícid, la qual cosa ja et predisposa al que veuràs uns intants més tard.
Destacaría també l’ús i en algun moment l’abús dels efectes sonors. Sorolls repetitius, estridents, molestos, incomòdes, que et fan estar en alerta amb tots els sentits. Incrementen la tensió del moment. Sovint hi ha llargues escenes sense diàlegs, en què la trama es recolza únicament en la imatge i els efectes sonors.
A partir d’aquí, espòilers:
La 2a temporada ha començat amb una escena espectacular en format flashforward entre el Dr. Lecter i Jack Crawford (director de ciències del comporament de l’FBI). Una lluita a vida o mort que estableix les bases del que veurem en els propers 13 capítols. Una escena que condiciona a partir del mateix moment totes les escenes i tots els diàlegs entre els dos implicats.
El rol dels dos protagonistes s’ha capgirat. Amb Will Graham a la presó acusat d’haver comès uns crims que no recorda (però amb la certesa que darrere de tot hi ha el Dr. Lecter…) i amb Hannibal ocupant el lloc que tenia abans Will fent d’assessor de l’FBI, manipulant, per descomptat, els fets a favor seu. El Dr. Lecter ha tornat més seductor i perturbador que mai.
La relació entre els dos protagonistes és com a mínim estranya. Hannibal veu (malgrat tot…) Will com un amic, mentre que aquest comença a planejar la venjança contra el psiquiatre a mesura que va recordant.
Esplèndids són els duels psicològics entre els dos protagonistes per mirar de manipular l’altre. Will comença a recordar detalls que poden incriminar Hannibal i per la seva banda el Dr. Lecter es permet el luxe de deixar la seva empremta en els crims que comet. Deixa amb orgull petites marques en els cossos mutilats i fins i tot dóna pistes a l’equip forense per tal de dirigir-los cap a la ressolució dels assassinats. Cada vegada que algun dels investigadors s’acosta a la sospita d’Hannibal, ja comences a pensar amb quines espècies serà condimentat…
De fet, al Dr. Lecter cada vegada li costa més amagar o camuflar el sadisme sota la seva aparença immaculadament elegant, però no perd la classe ni quan s’enfunda l’impermeable transparent per assassinar, tallar o esquarterar. Segueix sent tractat per la Dra. Badelia du Maurier (la sempre fantàstica Guillian Anderson) que anirà descobrint al llarg de la temporada els secrets d’Hannibal.
Aquesta 2a temporada és molt més punyent estèticament. Ens mostren, per exemple, un mural humà fet amb cossos col·locats segons el to de pell per simular una paleta de colors que curosament posats en espiral simulen un ull humà.
I per fi posem rostre, o cos, a les banyes de cérvol que tanta presència han tingut en ambdues temporades.
Així doncs ha tornat Hannibal, ha tornat Will Graham, Jack Crawford, la Dra. Badelia du Maurier, ha tornat Hugh Dancy, Laurence Fishburne, Guillian Anderson, però sobretot ha tornat Mads Mikkelsen, que serà eternament adorat per les fèmines bastardes.
Disfrutem-la. Continuem gaudint del menú degustació i esperarem amb gana que arribin els següents plats.
Bon appétit!
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu