Sol ser inevitable anar fent comparacions amb altres films mentre es mira una pel·lícula. Moltes vegades aquestes comparatives no són buscades, apareixen sense permís i ens poden condicionar el visionat del film. S’agreuja quan mirem un remake, i si ens ha agradat molt la versió anterior ens podem trobar fent comparacions constantment que ens faran perdre la perspectiva del que estem veient. El que em va succeir mentre mirava Autumn blood té certa relació amb el que us acabo d’explicar. Per això dividiré la meva reflexió sobre el film amb les referències que hi vaig anar trobant durant i després de gaudir d’aquest impressionant film, el primer dirigit pel fotògraf i director de videoclips Markus Blunder.
Terrence Malick: el director de films com The thin red line o The new world ha demostrat la seva solvència en el maneig de la càmera, busca sempre les imatges adequades i mostra la magnificència del món i la bellesa de la natura, la contraposa amb les imperfeccions de la raça humana. Markus Blunder sembla haver begut de les fons de Malick per mostrar un paisatge muntanyós hipnòtic i preciós, on l’ordre només queda trencat per la presència dels trets de caçadors que trenquen el món idíl·lic que s’ha creat. Les imatges guanyen la partida a les paraules, que tirant llarg només escoltem en una vintena de frases. El silenci, les mirades i els gestos són suficients per sentir l’horror d’una història massa dura per a tanta bellesa.
Deliverance: els boscos poden ser una trampa per a aquells que desconeixen els seus secrets. A la pel·lícula de John Boorman un grup d’amics feia una excursió amb canoa i topava amb els habitants de la zona, poc oberts a fer amics, que no els deixaven cap possibilitat d’escapatòria en un hàbitat totalment desconegut per ells. A Autumn blood el paisatge i el riu tenen una importància semblant, en aquest cas, però, els perseguits coneixen a la perfecció els paratges. L’escena que em va fer pensar en Deliverance va ser la violació, hi ha diferències palpables; ara bé, la duresa i el que vaig sentir és idèntic.
Straw dogs: filmada un any abans que Deliverance, la pel·lícula de Sam Peckinpah també mostrava la manera de relacionar-se dels habitants d’un poble amb els seus visitants. El poble d’Autumn blood és molt semblant, tancat, amb secretismes, persones poc conversadores, amb instints animals sense cap necessitat de ser reprimits. L’arribada dels caçadors a la cabana té moltes semblances amb l’escena en què els del poble volen entrar a la casa habitada, en la versió del 1971, per Dustin Hoffman i Susan George.
El laberinto del Fauno: El bosc, omnipresent en totes dues pel·lícules, la música i el mal masculí són les semblances més rellevants. Ofelia (Ivana Baquero) s’aïllava del perill gràcies a la seva brillant imaginació, que la transportava a un món més habitable i feliç, en canvi The Girl (Sophie Lowe) no pot fugir mentalment, ho ha de fer físicament perquè el mal la perseguirà incansablement.
L’argument d’Autumn blood és el de menys, no cal explicar-lo perquè el que importa són les imatges, el ritme, els silencis i l’angoixa, que no puc explicar. Només demano que algun distribuïdor ens permeti gaudir d’aquesta meravellosa pel·lícula en algun cinema. No té data d’estrena al nostre país i no se l’espera. Després es queixen perquè la gent fa accions il·legals.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1