[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=fwGCIbK4LSg” /]
Música: Banshee Theme – Methodic Doubt
No passarà a la història de la televisió com la millor sèrie, ni veurem una crítica sobre ella en alguna publicació important del món catòdic, tot i tenir a darrera grans professionals de la televisió com Alan Ball a la producció i Greg Yaitanes a la direcció de la majoria de capítols. Així doncs, l’espai ideal per parlar-ne és aquesta secció, per fer-la sortir de la penombra i que vegi la llum. Banshee és una sèrie amb tots els ingredients necessaris per ser una joia bastarda: sexe, més sexe, ósties, més ósties, acció, personatges frikis, i sexe. Necessiteu alguna cosa més?
La intro, que va canviant subtílment a cada capítol, és un reguitzell de fotografies explícites, una mica descentrades, que expliquen la idiosincràsia de Banshee; La rodeta d’una caixa forta (els protagonistes són lladres), noies amb poca roba (el xerif carda pels descosits), lluites cos a cos (el xerif rep per totes bandes a cada capítol i queda bastant perjudicat), imatges d’armes, fotos esparracades de relacions familiars, per acabar amb l’estrella del xerif fent la primera vocal de Banshee i la imatge de l’única cara que veiem completament, a més ens fa una picada d’ullet. Ella és la culpable o la causa de tot el que passa a la sèrie.
El títol és el nom del poble on es desenvolupa l’acció. Un poble molt peculiar amb un nou xerif, que acaba de sortir de la presó, amb una
comunitat amish, un dels seus membres és un cacic violent i mafiós, amb una dona casada amb el fiscal i que amaga un secret que implica a la màfia ucraïnesa, un bar regentat per un ex presidiari un pel cascat, una reserva índia (amb una pell-roja d’allò més incisiva) i molta més gent que, entre els secrets que amaguen i la comunicació no verbal basada amb “primer ataquem i després preguntem”, conformen tota la fauna d’un poble que us animo a descobrir, si més no us distraureu una estona. Per acabar no puc evitar comentar que el xerif té una retirada al nostre Bastard Callahan Ruiz, una nova excusa per donar-li una oportunitat.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1