El judici
En el gloriós hate speech final de Tyrion, que posa la pell de gallina, l’únic que fa el nostre amic és recordar a tota la cort de porcs de King’s Landing i sobretot al seu pare i a Cersei el que nosaltres, des de casa, pensem exactament d’ells però que no podrem dir-los mai a la cara. Ho fa amb una fúria desencadenada que comença com una nuvolada de primavera i acaba amb un tornado com els de Kansas. Quina exhibició d’interpretació de Peter Dinklage (aquestes dents a punt de mossegar, fixeu-vos-hi bé).
L’autoutoinculpació de ser un maleït nan des del moment en què va néixer no és només ficció. En la pròpia vida real, malgrat que ara camini per Sunset Boulevard com si fos el rei de Califòrnia, quantes vegades no haurà tastat l’amargor de sentir-se dir a la cara o a l’esquena mig home només per la seva estatura?
L’esglai entre els aristòcrates assistents, sobretot del seu pare des del tron de ferro, en l’instant final –I demmand a trial by combat– de la pletòrica escena és memorable. “Desitjaria que haguessiu mor tots” diu, mentre la seva mirada d’odi covat en aquest niu de vibores es passeja pels bancs dels convidats. I aquí, és clar, inclou a la traïdora Shae. Quan ella escup el seu verí val la pena fixar-se en Margaery, de les poques que coneix la vertadera trama. La seva cara és un poema davant el munt de falòrnies que pot alliberar per la boca una dona tractada amb despit. I sinó, pregunteu-li (bé, ja fem tard) a la presidenta del PP de Lleó, que tot i el nom de la seva província no s’ha provat encara que sigui descendent de Casterly Rock.
The Iron Bank
Penseu en Braavos -per primer cop veiem la ciutat, inspirada en Rodes-, com una metàfora real del món capitalista en què ens ha tocat viure, sobretot ara que hi ha eleccions europees. Penseu en això que els tertulians indocumentats en diuen “la deute” i l’austeritat. Els països, les nacions, els estats, els partits, els governs, les corporacions i les agrupacions de qualsevol mena lluiten per petites o grans parcel·les de poder. Però la banca sempre guanya. Si tot el nostre continent viu ara sotmès a les retalles més significants dels últims 50 anys és perquè els bancs que han deixat els diners, a qui sigui, els volen recuperar. I fins i tot l’orgullós Twinn Lannister els ha de tornar, a les bones o a les males. Que Stannis i Ser Davos recordin de forma precisa als banquers de l’FMI de Westeros quina és la millor inversió, en termes de rendibilitat futura, just en el moment que els Lannister viuen la seva pròpia comèdia dels horrors ens dóna algunes pistes de com poden acabar les coses.
Dracs i gossos
Theon és convertit finalment en el Nicholas Brody de Pyke, tot i que a diferència de Homeland el rescat dels marines fracassa. El seu procés de conversió en gos de tura ha estat tot un èxit, a diferència de la domesticació dels animalons de companyia de Daenerys. El menú degustació del drac és una de les escenes del dia, sobretot la seva aparició sobtada sobre els pastors. Caldrà veure, quan la gana apreti, quants free men es cruspeixen per sopar.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda