Menú de navegació+

Intros bastardes: ‘Friends’ (1994-2004). Doble aniversari

Publicat el 31 maig, 2014 per a Intros bastardes, Sèries |

A+ | a-

[sz-youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=Xs-HbHCcK58″ /]

El 6 de maig del 2004 s’acomiadaven els amics de Friends. Ja han passat 10 anys, doncs, però si us voleu sentir encara més vells, com se sent un servidor, sapigueu que el 22 de setembre es compliran, a més, 20 anys de l’estrena de l’emblemàtica sèrie, segurament la millor comèdia televisiva que s’ha fet mai (em sap greu, fans de Seinfield). No només perquè va marcar més d’una generació, sinó perquè dues dècades després de la seva creació no ha sorgit res comparable de l’estil comèdia coral (amb Modern family i The Big Bang Theory, com a molt, en la pugna).

friends-jenniferEls nostres veïns i amics preferits van començar parlant dels seus embolics amorosos al Central Perk, i des d’aquest local emblemàtic i els seus respectius apartaments situats al cor de Manhattan ens van fer riure posant en relleu les nostres debilitats, i van acabar emocionant-nos amb els seus sentiments. I la demostració que són un clàssic es troba només sintonitzant algun episodi de reposició a la tele i descobrint que no podem deixar de veure’l. La clau: la metralla de diàlegs d’una sèrie que, ara se sap, quan es va presentar a la preproducció es va considerar massa radiòfona… i els executius de la cadena estaven, literalment, acollonits, perquè consideraven que a la sèrie no hi passava res. Ja ho diuen tot sovint, que els productors no hi entenen RES! Un dels emblemes més reeixits de la sèrie, sens dubte, és precisament l’intro, marcada pel ritme de la ja mítica cançó dels Rembrandts. Enganxosa com poques i dotada d’un ritme trepidant equivalent als esmentats diàlegs, vesteix sonorament unes imatges que es limiten a mostrar, un per un, els personatges protagonistes que juguen en una font d’un parc. Res de l’altre món, si voleu, però hi ha algú que no sàpiga de quina sèrie parlem tan bon punt sent la tonada? friends-L-xtCcmq

Anècdotes destacades:

-Ja ningú se’n recorda, però els actors cobraven només 1.600 dòlars per capítol… i van acabar cobrant la gens menyspreable xifra d’un milió de dòlars pactada col·lectivament després d’una plantada sonada.
-El títol original de la sèrie dels creadors Marta Kaufman i David Crane era Six of one… Millor Friends, oi?!
-Dos dels rumors més freqüents diuen que Ellen deGeneres va rebutjar el paper de Phoebe i que només Matthew Perry tenia permís dels guionistes per aportar idees als diàlegs. –

Fans i crítics i repartiment coincideixen a destacar The one with the Embryos com el millor capítol de la sèrie, aquell memorable episodi en què els nois i les noies es jugaven el millor apartament en un concurs. Jo, particularment, em quedo amb aquell en què la Monica ha de demanar a en Chandler que se li pixi a sobre perquè l’ha picat una medusa a la platja. De gag, m’encanta aquell en què Ross no es pot treure del cap la imatge de la seva mare, quan en realitat el que vol és fer realitat la fantasia eròtica d’anar al llit amb una Rachel vestida de Leia Skywalker. Uf, amb aquelles ensaïmades! friends

Per acabar, una pregunta a l’aire: quin és el vostre personatge preferit? (Bastards i bastardes que odieu la sèrie, que segur que en sou uns quants, abstenir-vos de contestar, sisplau.)

Autor: Jordi Camps

Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn