Si a aquestes altures em pregunten quina és la sèrie més insípida de l’any la resposta és simple i fàcil: Resurrection.
Escrita per Aaron Zelman (The killing o Danys i prejudicis) per a la cadena ABC, a Espanya l’ha emès la cadena de pagament AXN i l’acaba d’estrenar Telecinco amb una molt bona audiència.
El títol de la sèrie ens descobreix l’argument. A la tranquil·la població d‘Arcadia de sobte un dia comencen a retornar una sèrie de persones que havien mort anys enrere sense ser conscients que han estat mortes, amb l’evident sorpresa de familiars, amics i coneguts que havien seguit amb les seves vides. No han canviat, no han envellit, tenen exactament el mateix aspecte i edat amb què van morir.
Sí, l’argument us sona. És exactament el mateix punt de partida que la fantàstica sèrie francesa ‘Les revenants‘, aclamada per públic i crítica fa uns mesos. Els creadors afirmen, però, que no es tracta d’un remake, sinó que Resurrection està basada en la novel·la Returned, de Jason Mott, publicada el 2013 i editada a Espanya per Planeta. El plantejament és el mateix, però el desenvolupament no té res a veure, i no li arriba ni a la sola de la sabata.
La sèrie comença amb Jacob (Landon Gimenez), un nen de 8 anys que va morir ofegat 32 anys enrere i que es desperta, al més pur estil Lost, al mig d’uns camps d’arròs en una regió totalment isolada de la Xina, sense saber on és ni com hi ha arribat. Un agent d’immigració, Martin Bellamy (Omar Epps, conegut pel seu paper a House) serà l’encarregat de tornat Jacob a Arcadia, el seu poble. L’últim que recorda Jacob és que s’estava ofegant al riu, per ell només han passat uns instants, però per a la resta del món han passat més de 30 anys, per tant quan torna a casa, els seus pares han envellit, podrien ser els seus avis.
A cada capítol coneixem un nou retornat, persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres, i que ni tan sols fa els mateixos anys que van morir, però que estan connectats d’alguna manera, ja que es perceben, es detecten entre si. Una altra cosa que tenen en comú, i que també passava a Les revenants, és que els retornats no dormen mai i tenen una gana atroç.
Les principals diferències amb la sèrie francesa són l’ambientació i el desenvolupament. A Les revenants un dels seus punts forts era una atmosfera fosca, tèrbola i enigmàtica que afegia tensió al conjunt i feia sospitar que alguna cosa no anava bé… Resurrection, per la seva banda, és una sèrie lluminosa, quasi amb una aura celestial. A Les revenants tot era secretisme, els retornats eren amagats per les seves famílies per por de les reaccions dels veïns, aquí es passegen tranquil·lament pel carrer com si res no hagués passat. En totes les comparacions que s’hi poden fer, Resurrection hi surt perdent per golejada.
Per a qui no ha vist la sèrie francesa i per tant no en té cap referent, pot ser un producte correcte, o no…
El nivell interpretatiu també és un factor que cal destacar. El nen que dóna vida a Jacob en el paper protagonista li va gran, avorreix fins a l’extrem i l’actor que fa d’agent d’immigració no hi ajuda gens, és poc creïble, forçat, amb una carona d’afligit que no te’l creus en cap moment i inexpressiu sense límits. Salvaria Frances Fisher, fantàstica en el paper de la mare de Jacob, i Matt Craven com a xèrif d’Arcadia, Fred Langston.
És una sèrie tova, no s’endinsa en la part sobrenatural, no pretén explicar el perquè de tot plegat, se centra més en les reaccions dels personatges, vol ser un drama, promou la llàgrima fàcil però tampoc l’acaba d’explotar, ja que no empatitzes amb els personatges i t’importa poc o gens el que els passa. És una sèrie dirigida al públic familiar, com una pel·lícula de diumenge a la tarda; en definitiva, és una sèrie insípida.
Acabada la primera temporada i ja renovada per a una segona, és una sèrie del tot blanca, sense ritme, sense punch , i el pretès gran moment final de l’últim capítol, almenys a mi, no m’ha deixat amb ganes de tornar-hi amb la segona temporada. Per tant, a qui no hagi vist cap de les dues sèries, li recomano fervorosament que es decanti per descobrir la història dels retornats o ressuscitats amb Les revenants.
Au revoir!
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu