La categoria MILF s’ha fet famosa en el cinema porno, tot i que el terme també s’utilitza en moltes pel·lícules comercials, sobretot comèdies tipus American pie, quan es refereixen a mares que estan de bon veure i desperten baixes passions. Són les inicials de la frase Mom I’d like to fuck, molts dels homes que estigueu llegint aquest post l’entendreu perfectament, sobretot si recordeu l’adolescència i les mares dels companys. Antigament en el porno hi havia la categoria Mature, en què dones adultes es rebolcaven amb jovenets, ara queda més bé la categoria MILF perquè, i aquesta és la diferència, les dones estan més bones.
En el cinema aquesta figura, mare madura que desperta instints sexuals als joves, ha estat present en infinitat d’històries, i aquesta setmana en trobem una altra a les pantalles de casa nostra. Dos madres perfectas, d’Anne Fontaine, està protagonitzada per dues de les dames actuals del cinema, Naomi Watts i Robin Wright, la primera després del fiasco com a princesa de Gal·les al film Diana i la segona, un altre cop de moda gràcies al seu excel·lent paper a House of cards. Ambdues compleixen les premisses per ser una MILF, tenen entre 40 i 50 anys, són mares, i estan de bon veure.
L’atracció sexual entre persones de diferents generacions ja l’havia explotat la directora a Nathalie X (2003) d’una manera més tradicional: un home madur i casat que s’enamora, més ben dit s’apassiona, d’una ballarina de club nocturn (Emmanuele Beart). La relació entre el matrimoni i la
ballarina va estar ben resolta i executada, molt millor que el remake d’Atom Egoyan, Chloe (2009). Tornant a les mares perfectes, que com a títol original es diu Adore, la relació entre elles fa pensar, i de fet ho comenten en algun moment, que són lesbianes. S’estimen molt, la seva amistat va més enllà del que és tradicional. Aquesta amistat arriba a crear dependència, no poden estar separades, necessiten estar en contacte diari, i és que ho han compartit tot des de la infància: aventures, secrets, emocions. Què seria més maco per demostrar l’amistat que es tenen que beneficiar-se del fill de l’amiga? Mantenir una relació amb el fill de l’altra les manté encara més unides. O no? D’això va el film, d’amor, d’amistat, del pas del temps, de la vellesa, dels records, del present, en definitiva de la vida. D’una vida, això sí, envejable, ja m’ho direu quan veieu les cases que tenen, el paisatge i el nivell econòmic que gasten. Tot molt idíl·lic, molt perfecte, potser massa.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1