L’hereva
Daenerys també era al principi dels temps una fràgil nena sotmesa completament als designis del seu germà. I ara arriba la nova Sansa. Preparem-nos. Si vol té els mateixos o més atributs que l’hereva Targaryen. Certament, ha estat eternament acovardida i sotmesa a tot el que ha passat al seu voltant, però ha decidit agafar les regnes del seu destí i posar-se a l’alçada del seu mestre, oncle, salvador, amant i corruptor Lord Baelish per inaugurar una era en què finalment siguin dues, i no només una, Stark les que tinguin possibilitats de venjar la família i tornar, snif, a Winterfell, fortalesa que apareix a l’horitzó com a símbol indestructible del poder del nord quan el pèrfid Roose Bolton s’hi dirigeix per fer-se’n càrrec.
El traidor
Que Danerys no escorxi amb les seves pròpies mans Ser Jorah en descobrir que és un doble agent és una petita decepció. Acostumats a veure com penja els seus enemics a la creu o els llança als antics esclaus perquè els obrin en canal, aquesta invitació a l’exili és un gest tan magnànim que em descol·loca. No necessiten carn fresca els seus fillets?
El castrat
Més enllà de si al general Grey Worm li van arrancar de petit “the pillars and the stone” una cosa és evident: la deesa Missandei, tan tímida com sembla, pot provocar aquest miracle (fer créixer el pa i els peixos) i tots els altres que desitgi.
El combat
Els grans combats de paraules, diàlegs mordaços o discussions metafísiques entre els Lannister i els altres intel·lectuals de renom de Westeros són brillants, però quan els guerrers treuren l’acer que porten a dins és quan l’adrenalina flueix, excita i, en definitiva, dóna plaer. No celebrava tant el cop de gràcia del príncep Oberyn al monstre Gregor des que Messi marcava el 2-1 a Wembley fa més de tres anys. Després hi ha un gir dramàtic, que tampoc cal explicitar aquí, que s’assembla més al gol de Sergio Ramos a Lisboa. La seqüència de l’escena final, un dels punts àlgids de les quatre temporades, és magnífica tant per la coreografia dels dos lluitadors -amb tocs de kung fu modern per part d’Oberyn- com per la tensió que genera cada segon que passa quan la càmera es passeja per les mirades dels quatre Lannister implicats en la contesa (Twinn, Jamie, Cersei i Tyrion). Si s’ha llegit el llibre l’efecte sorpresa es dilueix, però tot i això el gir dramàtic final gore és impossible que deixi indiferent. Vaig passar d’estar aixecat al sofà a les 2 de la matinada cridant com un boig “Oberyn, Oberyn!” -brillant, molt brillant- per acabar axaifat, anorreat i més derrotat que en la famosa matança dels Stark.
Collons, quina sèrie!
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda