Ja és aquí. L’espot d’Estrella Damm 2014 ja corre per internet i la televisió com la pólvora o els ‘memes’ de Julio Iglesias. I com sol ser habitual en mi, us ofereixo amb la mateixa puntualitat que el ‘posado’ estiuenc de l’Obregón, la seva crítica bastarda, tot i que aquest any vull donar-li la volta. La gent m’atura pel carrer o els bordells i em comenta que, sobretot en aquest tema, sóc massa negatiu, massa Mr. Scrooge, i que només em delecto comentant els punts més excretables de les campanyes i dels espots d’Estrella Damm. Ho reconec, potser és culpa d’aquest ‘neopijerio’ hipster amb banda sonora inclosa que s’ha associat a la marca des de fa uns quants anys, potser és perquè els seus eslògans semblen sortits d’una classe de parvulari o d’una trobada d’addictes a la metadona, potser és perquè simplement la cervesa en qüestió és dolenta del cagar, o potser, tan sols, perquè la realitat que reflecteixen en els seus sempre brevíssims metratges, any rere any, estiu rere estiu, és més pròpia d’una telemovie ‘guaisuperguai’ de TV3, d’aquelles que només s’atreveixen a emetre durant les matinades… No ho sé pas…
Però serem optimistes, sí: per una puta vegada aparcarem el napalm i el llançaflames i mirarem l’espot d’Estrella Damm des d’una òptica més ponderada, des del prisma mediterrani i despreocupat de la distòpica generació a la que representa i, perquè no, des de la reflexió filosòficoexistencial d’Auguste Comte, pare del positivisme. Aquí us deixo, doncs, els valors més reeixits i reivindicables de l’espot d’Estrella Damm 2014:
….
I això és tot, amics bastards. Que tingueu un estiu com els de l’anunci!
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat