L’exili
Els vaixells que condueixen Arya cap a Braavos i Tyrion cap a Essos són una metàfora de nosaltres mateixos esperant, o desesperant, perquè arribi la cinquena temporada d’un espectacle descomunal, que mai m’hauria imaginat que els bojos de l’HBO s’atrevessin a dur a la pantalla. El premi, 7 milions d’espectadors (més que tots els catalans junts), enganxats a la pantalla en l’episodi final. Això sense comptar els milions de pirates que salpem els mars catòdics i informàtics d’aquest món nostre, avorrit fins a la immensitat comparat amb Westeros.
Amor i mort
L’episodi final va ser tot un festí, una muntanya russa per saciar-nos amb el millor i el pitjor de cada personatge, amb batalles, traicions i amors que maten; mai més ben dit. Matar per odi o matar per amor, aquesta és la qüestió. Al final, companys, el resultat és el mateix: Shae i Twinn, dos protagonistes més que se’n van a criar malves. Molt gran la imatge de Varys pujant al vaixell amb el cap cot conscient que aquesta vegada sí que n’havia fet una de ben grossa.
Caos
I ara, coses que em vénen al cap, sense ordre ni concert. Jon Snow davant Mance Rayder. Rememoro Charles Bronson i Henry Fonda a C’era una volta il West. Els atacs dels zombies esquelets a Bran Stark són obra de Sam Raimi? Que gran és The Army of Darkness. Si us plau, descarragueu-la. I, oh, tremolor de cames… Els dracs de Daenerys cridant em recorden els Aliens de James Camereon abans d’anar a dinar. I d’Arya que me’n dieu? No s’assembla cada vegada més a la Núvia de Quentin Tarantinon? A Kill Bill, em refereixo (of course). Quina sang freda en la venjança, quin nivell d’excel·lència en la tortura psicològica! Fins i tot nosaltres sentim pena pel pobre Clegane. I bé, per pobre, el seu germà, víctima d’un experiment que deixa les obsessions de Victor Frankenstein (per cert, descarregueu Penny Dreadful per superar el síndrome d’abstinència) en un joc de P3.
El mal
Fa uns dies examinava el treball d’un professor de filosofia d’institut sobre les actituds morals dels personatges d’American History X. Quina pèrdua de temps. Si algú vol aprendre alguna cosa sobre la naturalesa salvatge de l’home, sobre la condició humana racional i irracional, sobre Hobbes, Rousseau, Hegel i Nietzsche, sobre Shakespeare, Sófocles, Dante i Milton, i sobre què passarà si un dia tornem a l’edat de la foscor –Winter is comin’, you know?– que s’injecti les quatre temporades seguides a les venes i veurà que els set reialmes ja fa temps que són entre nosaltres. Trieu, doncs, el vostre bàndol.
Valar Morghulis
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda