Halt and catch fire o HCF: és un dels primers codis de computació que envia la màquina a la condició d’execució, i obliga totes les instruccions a competir a la vegada per la superioritat . És una ordre que pot fer que l’ordinador deixi de funcionar. Seria alguna cosa així com aturar i calar-se foc.
Actualment el nostre món està dominat pels ordinadors, la informàtica, els sistemes operatius o internet. Està tan arrelat en el nostre dia a dia que només ens adonem de la importància que té a les nostres vides quan algun dels múltiples aparells informàtics que utilitzem diàriament deixa de funcionar.
Halt and Catch Fire és una sèrie dramàtica de la cadena AMC situada als anys vuitanta que tracta el boom de la informàtica domèstica a través de la mirada del trio protagonista, tres somiadors que estan disposats a revolucionar el món dels ordinadors personals.
El món de la informàtica està clarament dominat per Apple o IBM, especialment per aquest últim, que fa més o menys un any acaba de revolucionar el mercat amb el seu primer gran producte, el PC IBM. L’acció comença en el moment en què un visionari empresarial i ex-executiu d’IBM, Joe MacMillan (extraordinària interpretació de Lee Pace), es proposa realitzar enginyeria inversa del producte estrella de la seva antiga empresa (IBM) i obliga la seva actual companyia, Cardiff Electric, a entrar a la batalla dels ordinadors personals. Pretén clonar l’ordinador original. Per tal de dur a terme el seu propòsit demana ajuda a l’enginyer informàtic Gordon Clarke (Scoot McNairy) i a la descarada Cameron Howe (Mackenzie Davis), un prodigi de la programació. Les innovacions d’aquest trio s’enfronten directament als gegants corporatius de l’època. La seva interessant visió en un moment en què tot era tan hipotètic feia somiar només una petita mostra del que va evolucionar i revolucionar el món de la informàtica en només una dècada.
Durant el capítol pilot hi ha moments en què no entens on va tot plegat i fins i tot et perds en la terminologia tecnològica, però quedes atrapat per la cuidada estètica, la genial BSO, el ritme frenètic i les grans interpretacions. El culpable d’aquest magnífic embolcall no és altre que Juan José Campanella (El secreto de sus ojos, El hijo de la novia…), que dirigeix els dos primers capítols i que també s’ha reservat la direcció del desè i últim. Menció especial mereix la intro de la sèrie, amb una melodia que et posaries ràpidament al mòbil. I després de veure el pilot et quedes amb la sèrie, perquè vols entendre, vols veure on et portarà aquest equip d’informàtics en la seva carrera contra rellotge per aconseguir el que en aquella època era només una utopia.
A tota aquesta cursa tecnològica també s’hi afegeixen els misteris i les incògnites en la seva vida personal. Cadascun d’ ells té un passat amagat que anirem descobrint mentre avança la trama.
De fet, si res està clar en el futur professional dels protagonistes, tampoc està gens clar el seu passat personal. Dels 3 protagonistes només coneixem més o menys el passat de Gordon Clark.
Gordon és el que ens mostra el típic rol de informàtic amb aspecte descuidat, bevedor i perdedor després d’arruinar la família amb un projecte que no va sortir bé. Ple de idees però amb incapacitat de dur-les a terme. La seva dona també treballa al ram de la informàtica, però sempre mantenint-se a l’ombra i havent de tirar endavant la família pràcticament sola. La família Clarke és la quota emotiva i sentimental de la sèrie.
Cameron, assumeix el rol de la noia prodigi, permanentment enfadada amb el món, que no es relaciona amb els companys de classe i amb una estètica techno-punk. Es presumeix que ha tingut una infància difícil però no tenim cap més pista del seu passat.
I finalment, Joe MacMillan, el protagonista principal, que tot i les grans interpretacions del seus companys, es menja literalment la càmera. Si calgués ell sol podria portar tot el pes de la trama. És el típic anti-heroi, descarat, irreverent amb una capacitat d’oratòria que et deixa bocabadat, un venedor de fum, un galtes…aconsegueix convèncer tothom de que el segueixi en el seu propòsit, i no dubta a utilitzar tot el seu enginy per aconseguir el seus objectius encara que calgui posar en perill el futur personal i professional dels que l’envolten. Des de que va desaparèixer de IBM un any abans, ningú en sabia res. No sabem on ha estat ni què ha estat fent. Tot en ell és secretisme. De mirada directa i magnètica, una perla de personatge.
Amb tots aquests ingredients, crec que és una sèrie que promet, que sense fer gaire soroll s’està fent imprescindible capítol rere capítol. Val la pena quedar-se per seguir la muntanya russa d’esdeveniments que ens presenten aquest grup de visionaris que va assentar les bases de la informàtica domèstica.
ESC.
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu