Tot i que la saviesa popular ja ens diu que s’atrapa abans un mentider que un coix, la gent no en fa cas i després passa el que 
passa. Es comença per una petita mentida sense importància que després s’ha de mantenir per no perdre credibilitat, és clar, i per poder continuar en una bona posició. La vida és un joc, ja ho sabeu, i alguna vegada s’està temptat de fer trampes, i ja sabeu què passa quan es fan trampes, costa que no t’enganxin. Així doncs, si tan difícil és viure amb mentides, per què en diem? Què ens mou per enganyar quan és més fàcil dir la veritat? La por. Així de senzill. Mentim quan tenim por de la veritat, perquè ens imaginem que la veritat ens crearà problemes que no sabrem gestionar. És per això que la veritat és una de les eines més poderoses i còmodes de la humanitat, a més de ser la més preuada perquè és la més escassa.
A From there to here, una nova minisèrie britànica, la mentida i la por van agafades de la mà durant els tres episodis. Ens centrem en una família anglesa benestant, fabricants de llaminadures, que han construït un imperi industrial des de fa generacions. Al capdavant de l’empresa encara hi ha l’avi, que va delegant cada vegada més la feina al seu fill adoptiu. Un fill que detesta la seva feina, no és feliç
amb la seva vida i té ganes d’intervenir perquè el seu germà i el pare facin les paus. Organitza una reunió en un pub per intentar acostar diferències entre ells amb la desgràcia, o no, que són víctimes d’un atemptat terrorista. De tota la trama m’agrada la visió global de la situació industrial del moment, quan la gestió de l’empresa familiar passa a mans de la generació jove, més ambiciosa i arriscada, amb capacitat de fer diners amb facilitat sense assumir el risc existent. La història succeeix a Manchester el 1995 i hi veiem la vida dels personatges durant cinc anys. El primer capítol és el més trepidant, amb atemptats de l’IRA i amb la passió del futbol de l’Eurocopa que es va disputar a les illes Britàniques, amb una meravellosa tanda de penals en què tots vam ser anglesos. En els altres dos tenim més dosi dramàtica i política, es trena una trama interessant, plena de mentides i d’enganys que portarà la família a una explosió de veritat que farà més rebombori que l’explosió irlandesa.
Cal destacar el paper dels actors, tots convincents i magnífics, sobretot el trio protagonista format pel pare, Bernard Hill (Theoden a El
Senyor dels Anells), el fill hereu interpretat per Philip Glenister (Life on Mars) i el fill descarrilat, Steven Mackintosh, un actor anglès que no passa desapercebut en cap dels seus papers, com a Luther, What remains o Inside men, per exemple.
Em deixava la part més interessant, algú de vosaltres seria capaç de portar una doble vida? Enganyar dues famílies? Durant quant de temps? Si algun bastard ens ho vol explicar, ja ho sabeu… Només de pensar-hi, em genera massa estrès.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1