Era inevitable que es portés al cinema la versió del best-seller L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson i què millor si ho fan des del país d’origen, Suècia. Tal com ja va passar amb la trilogia de Stieg Larsson els suecs es van afanyar a fer una sèrie que es va escurçar per poder ser vista als cinemes. Més tard el gran Davin Fincher ens va regalar una versió espectacular del primer llibre de la saga de Lisbeth Salander. Per valorar Hundraringes som kley ut genom fönstret och försvann, dirigit per Felix Herngren, ho faré des de dues perspectives diferents, per als que han llegit el llibre i per als que no.
Si no has llegit L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra et trobaràs un film divertit, molt ben construït, sobretot tècnicament, amb una trama ben estructurada i entretinguda. El factor sorpresa està de part teva i podràs gaudir de la varietat de personatges famosos que aniran apareixent en l’argument. Veure com una persona insignificant a simple vista acaba essent un element essencial en la història de la humanitat és fascinant, sobretot si es té en compte que la seva única habilitat és fer explotar coses. Una història semblant al Forrest Gump, de Robert Zemeckis, amb més humor i menys sensibleria gratuïta.
Si has llegit la novel·la homònima de Jonasson reconeixeràs perfectament tots els personatges i trobaràs a faltar moltes coses. Realment quan estàs llegint el llibre ja
veus que una versió cinematogràfica que respecti tots els detalls és impossible de realitzar, les dues coses que he trobat a faltar han sigut l’explicació dels personatges que fugen amb l’avi (Allan Karlsson); al film no sabem res de les seves vides, tret d’algun detall per poder seguir endavant. També es veu retallada la història sobtadament, la primera hora i mitja és fidel al perible de l’Allan, a partir d’aquest moment (quan escapa de Sibèria) s’accelera massa la trama i se salta algunes aventures interessants i talla en sec la relació amb algun personatge d’allò més divertit. Potser hauria sigut millor fer una pel·lícula amb dues parts per poder explicar fidelment la novel·la, però han decidit escurçar la segona part i en poc menys de vint minuts ho solucionen tot.
No voldria acabar sense destacar alguns encerts del film: el primer és la magnífica posada en escena, amb uns efectes especials molt
realistes, ambientació genial i creïble. També és molt interessant veure el film en versió original perquè es respecten tots els idiomes, per tant sentim el rus, el castellà, l’anglès i el suec, fet que dóna així més credibilitat a tot plegat. La tria de l’actor que interpreta l’Allan és el còmic suec Robert Gustafsson, de cinquanta anys amb una gran semblança amb Geoffrey Lewis, que gaudeix de gran fama al país nòrdic i que ha ajudat a fer que la pel·lícula hagi estat la més vista a Suècia. Un film divertit, intel·ligent, amb missatge, que ajuda a fer un repàs de la història d’Europa, cínic i crític amb les polítiques mundials, ben interpretada i amb una realització impecable aconsegueix ser la que arrossega més públic a les sales de cinema del país. El paral·lelisme amb les xifres d’Espanya demostren la diferència entre els dos països, només cal recordar que la pel·lícula espanyola més vista de tots els temps és (em vénen arcades) 8 apellidos vascos. Ja ho sé, les comparacions són odioses.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1